Ves al contingut principal

dos mil deu

Sense voler donar-me més importància que la revista Time, que ha triat a Mark Zuckerberg com a personatge de l'any d'entre Julien Assange, el Tea Party, Hamid Karzai, els miners chilens, Mark Zuckerberg, Lady Gaga, Barack Obama o el volcà Eyjafjallajokull, per anomenar-ne alguns. Jo em permeto el luxe de triar el meu personatge de l'any. Sé que no sortirà a les noticies ni als matins de tv3, però els meus candidats són: Xavi-Iniesta-Messi, els controladors aeris espanyols, el mateix Josep Cuní, la Mercedes Milà, Solidaritat Catalana per la Independència, el “sense sostre” de twitter , el calendari 2011 dels bombers/bomberes, les consultes per la Independència i el sorbet de mandarina amb menta.

I el guanyador és: Solidaritat Catalana per la Independència.

A més a més i això la revista Time no ho fa, triaré també el blocaire, la blocaire o bloc de l'any. Els candidats són molts, però el guanyador després de moltes deliberacions i tenint en compte que ha guanyat dos premis i també han sortit a la tele, és La cuina vermella.

Comentaris

Rita ha dit…
M'uneixo a la teva tria, felicito els guardonats i a tu per la deliberació. :-)
Petons!
Deric ha dit…
Està molt bé això que has fet, tot i que potser jo hauria escollit un altre guanyador
La cuina vermella ha dit…
Moltíssimes gràcies, de tot cor ens has fet feliços.
Un petó ben gros i ben vermell!! ;-)
XeXu ha dit…
Trobo més encertada la tria de la cuina vermella que la de Solidaritat, però cadascú té els seus gustos.
rits ha dit…
recordo el sorbet!!! quedo que em quedo amb ell i amb la cuina vermella!!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…