Ves al contingut principal

eleccions al cel

Un dia després de quedar enllestides les eleccions catalanes, un espanyol anomenat Zapatero, anuncia que privatitzaran una part de ”Aeropuertos Españoles y Navegación Aerea”, la coneguda AENA. Quina casualitat, un dia després! I perquè? Doncs per dues raons, la primera per no perjudicar el seu partit representat a Catalunya, i segona, perquè es preparen per quan perdin el poder, i privatitzen i donen el control a qui ells volen abans que ho facin els que vindran.

Mentre, el futur president català matisa tot allò del concert econòmic. Perquè? Doncs perquè en campanya electoral per vendre's tot s'hi val. I en resposta a la mesura esmentada anteriorment, diu que és una mala noticia i que l'administració catalana i ha de tenir alguna cosa a dir. Però segurament aquestes paraules se les emportarà el vent, i els espanyols faran el que vulguin amb el nostres recursos. Som un país de més de set milions de persones i no tenim dret a decidir.

En canvi, uns quants controladors aeris, creguts propietaris del cel, i no gens menys ben acomodats amb els seus estratosfèrics sous, i segurament seguidors del partit a la oposició, son capaços d'esguerrar les vacances d'alguns que han fet mans i mànigues per anar a veure algun familiar lluny i de col·lapsar mitja Europa com si fossin un volcà de nom impronunciable. Aquests sí tenen dret a decidir. No els hi cal fer manifestacions com a els catalans, ells ja saben que això no serveix per res. Potser caldria que el nou president català els hi demanés consell, i si aquest diu, que s'envoltarà dels millors, el millor en aquest moment és un tal Julian Assange creador de wikileaks, que se sap tots els secrets.

Comentaris

rits ha dit…
es veu que la mesura feia dies que es coïa. És bèstia, però encara més bèstia el que fan els controladors. Però crec que aquesta vegada no es sortiran amb la seva. Dret de vaga, d'acord? necessitat de defensar els teus drets? tb. Però crear el caos, no, ho sento, així no és manera.

I bé,...lo del concert realment sorprén? era previsible. Amb qui haurà de pactar CiU? serà que no ho sap...
XeXu ha dit…
M'agradaria conèixer a algun controlador per demanar-li per què? Algun motiu han de tenir per fer el que han fet. Estan penedits? Els sap greu? Lluiten pel que creuen? No ho sé, jo no m'explico que un col·lectiu així tingui dret a queixa. Però no puc només parlar malament d'ells si no sé què els passa pel cap. Per la població, no tenen perdó, sobretot tenint en compte el que cobren, que és obscè. I sí que és una feina de responsabilitat i estressant, segur. Però les seves condicions de treball tampoc no són duríssimes, aparentment. No ho entenc, la veritat, no ho entenc.
Jpmerch ha dit…
No siguem injusts amb els controladors. Ells volien anar a treballar, però els pobrets s'han posat malalts.
Assumpta ha dit…
Doncs, al contrari que en XeXu, jo estic contenta de no conèixer cap controlador... i això que a mi no m'han esguerrat res perquè no havia d'anar enlloc, però la gent que s'aprofita del seu "poder" em resulta REPUGNANT...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...