Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
4 comentaris:
La carta és una delícia.
Totalment d'acord!
Sí, sí, i sí... Tenim tantes coses bones que no sabem ni valorar!! La carta és preciosa!!
Ei... ostres... gràcies per haver-la enllaçat!! :-))
Cartes com aquesta són les que ens fan adonar que poc valorem quan estem bé i hem d'estar agraïts i escriure'n més :)
Publica un comentari a l'entrada