Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
4 comentaris:
La carta és una delícia.
Totalment d'acord!
Sí, sí, i sí... Tenim tantes coses bones que no sabem ni valorar!! La carta és preciosa!!
Ei... ostres... gràcies per haver-la enllaçat!! :-))
Cartes com aquesta són les que ens fan adonar que poc valorem quan estem bé i hem d'estar agraïts i escriure'n més :)
Publica un comentari a l'entrada