Tanco els ulls, visualitzo un punt blanc, un de blau i un de vermell. Ara el blanc és fa gros i tot és d’aquest color, respiro i el groc s’ennegreix, respiro i torna el blau acompanyat del verd. El cor batega més fort però més lent, respiro, respiro, respiro... L’Agost refresca a les nits, i potser en una d’aquestes veig adormir-se el Sol, potser veig la marea pujar i la marea baixar. Veig un color nou, groc-negre-ataronjat. Veig el blau damunt i el verd a sota, i veig el color de la pell sobre la pell. Descric el no res que ho és tot, i res no té color, i el té tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
14 comentaris:
Ja ho saps que mirar directament el sol és perillós?
O no has mirat el sol i has pres alguna coseta? jeje
L'agost refresca a les nits!? On ets? Aquí fa xafogor les 24 hores del dia!!
m'agrada... llegir-te tots aquests colors relaxa :)
No m'agradaria ser pintora i haver de reflectir les teves visions: tindria molta feina per poder expressar una cosa tan bonica amb els pinzells. Petons.
groc-negre-ataronjat? quina barreja de colors i d'emocions!!!
això és que estàs envoltat d'obres
Bona barreja de colors...
això sona a exercici de relaxació, eh?
això de que a l'agost refresca, serà on estàs tu, pq ja et dic que aquí baix, aquesta nit, gens ni mica.
La vida és plena de colors i cal gaudir-los tots...
Bonics colors...Però aquests colors només els veus a l'agost?
el món és ple de colors i és un plaer descobrir-los poc a poc
Calidoscòpica entrada...
Per on jo visc també refresca a les nits... i va de perles!
quin paisatge tan bonic...
Sempre esclaten els colors de la seguretat i del risc quan el SÍ és en blanc.
Però en la revolta o en la dimissió el colors no esclaten pas, sinó que només s'exciten o es calmen amb la mateixa facilitat.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
m'he marejat amb tant de color... ah, i he perdut de vista!!!
el color del no res i del tot. Bonica combinació
aquest es com un d'aquells llocs que tots busquem en algun moment, per perdre'ns-hi.
Publica un comentari a l'entrada