Ves al contingut principal

somier

A vegades la vista ens traeix d’una manera simpàtica quan llegim alguna frase. Ja pots estar mirant la televisió, llegint un anunci publicitari d’un cartell gegant d’una autopista o un petit tríptic d’una festa major, que sigui pel motiu que sigui, capgirem el mot, traiem o afegim alguna lletra donant un sentit divertit a allò que hem llegit. Per exemple, avui he somrigut llegint l’anunci “es ven somier en molt bon estat, quasi nou i sense fer servir”, doncs el que la meva vista ha vist a primer cop d’ull ha estat somriure en comptes de somier, així doncs, es venia “somriure en molt bon estat, quasi nou i sense fer servir”. M’agradaria recordar totes les vegades que això m’ha passat per fer-ne un llista ben grossa i repassar-les de tant en tant. Ves que no les vagi anotant a partir d’ara dins d’aquest escrit.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Bé, si el somriure estava en bon estat, doncs encara... El que és estrany és que el propietari (o propietària) no l'hagi fet servir mai, que el tingui quasi nou...

A mi també em passa això de llegir una cosa per una altre :-)

Al blog del Jordi de la Banyera (el conèixes? és un blog molt divertit!!) donc un dia vaig llegir una cosa raríssima!

Ell fa caminades de resistència i un dia explicava que havia hagut de fer tot el camí sense quasi menjar, a base de SÍNDRIA i jo vaig llegir claríssim que ho havia fet a base de SIDRA i no és broma, eh?

Pensava que potser la Sidra li donava un punt energètic però, clar... no sé si podia ajudar a caminar molt dret...

Fins la tercera o quarta vegada que hi vaig passar no em vaig adonar de la realitat jejeje

(Per cert... abans no has dit si fas servir portàtil o sobretaula jeje)
rits ha dit…
xò els somriures es regalen!!!!

a mi tb em passen molt aquests lapsus!!!!
XeXu ha dit…
Sí, sí, aquestes coses passen, et quedes perplex perquè no saps com poden escriure una cosa així, fins que t'adones de l'error, i llavors somrius. Però en el teu cas, com no podia ser d'altra manera, el resultat de l'error és d'allò més poètic. Encara que, com diu la Rits, els somriures es regalen!
khalina ha dit…
de vegades la imaginació és molt millor que la realitat.

Per què llegim coses diferents i ben convençuts? O per què de vegades escoltem el que no és, o volem creuer'ns altres coses? La ment encara desconeguda
Judith ha dit…
Que boniques les confussions de paraules.Em sembla que no m'ha passat mai.Quina llàstima...
Ma-Poc ha dit…
Això passa sovint i a vegades aquests lapsus ens donen sorpreses agradables, com la que descrius!
instints ha dit…
jajaja, a mi també em passa, i també amb les imatges!!! pensava que era de les poques em passaven aquestes coses i em deia qe no m'hi fixava prou i que l'edat no em perdonava. Em consoles una mica jejee.
Ara no en recordo cap, però en tinc a mils!!!
Petonets!!
Rita ha dit…
A mi també em passa a vegades... Suposo que quan llegim interpretem i és evident que no sempre ho fem bé.

Com diu en XeXu, fins i tot així, et surt rodó a tu! :-)
Cris ha dit…
Aquesta confusió sí que fa remirar-te el text!! la de la Assumpta també és bona amb la síndria i la sidra, jajajajjaa :) Salutacions!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…