divendres, 31 de juliol de 2009

somier

A vegades la vista ens traeix d’una manera simpàtica quan llegim alguna frase. Ja pots estar mirant la televisió, llegint un anunci publicitari d’un cartell gegant d’una autopista o un petit tríptic d’una festa major, que sigui pel motiu que sigui, capgirem el mot, traiem o afegim alguna lletra donant un sentit divertit a allò que hem llegit. Per exemple, avui he somrigut llegint l’anunci “es ven somier en molt bon estat, quasi nou i sense fer servir”, doncs el que la meva vista ha vist a primer cop d’ull ha estat somriure en comptes de somier, així doncs, es venia “somriure en molt bon estat, quasi nou i sense fer servir”. M’agradaria recordar totes les vegades que això m’ha passat per fer-ne un llista ben grossa i repassar-les de tant en tant. Ves que no les vagi anotant a partir d’ara dins d’aquest escrit.

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Bé, si el somriure estava en bon estat, doncs encara... El que és estrany és que el propietari (o propietària) no l'hagi fet servir mai, que el tingui quasi nou...

A mi també em passa això de llegir una cosa per una altre :-)

Al blog del Jordi de la Banyera (el conèixes? és un blog molt divertit!!) donc un dia vaig llegir una cosa raríssima!

Ell fa caminades de resistència i un dia explicava que havia hagut de fer tot el camí sense quasi menjar, a base de SÍNDRIA i jo vaig llegir claríssim que ho havia fet a base de SIDRA i no és broma, eh?

Pensava que potser la Sidra li donava un punt energètic però, clar... no sé si podia ajudar a caminar molt dret...

Fins la tercera o quarta vegada que hi vaig passar no em vaig adonar de la realitat jejeje

(Per cert... abans no has dit si fas servir portàtil o sobretaula jeje)

rits ha dit...

xò els somriures es regalen!!!!

a mi tb em passen molt aquests lapsus!!!!

XeXu ha dit...

Sí, sí, aquestes coses passen, et quedes perplex perquè no saps com poden escriure una cosa així, fins que t'adones de l'error, i llavors somrius. Però en el teu cas, com no podia ser d'altra manera, el resultat de l'error és d'allò més poètic. Encara que, com diu la Rits, els somriures es regalen!

khalina ha dit...

de vegades la imaginació és molt millor que la realitat.

Per què llegim coses diferents i ben convençuts? O per què de vegades escoltem el que no és, o volem creuer'ns altres coses? La ment encara desconeguda

Judith ha dit...

Que boniques les confussions de paraules.Em sembla que no m'ha passat mai.Quina llàstima...

Ma-Poc ha dit...

Això passa sovint i a vegades aquests lapsus ens donen sorpreses agradables, com la que descrius!

instints ha dit...

jajaja, a mi també em passa, i també amb les imatges!!! pensava que era de les poques em passaven aquestes coses i em deia qe no m'hi fixava prou i que l'edat no em perdonava. Em consoles una mica jejee.
Ara no en recordo cap, però en tinc a mils!!!
Petonets!!

Rita ha dit...

A mi també em passa a vegades... Suposo que quan llegim interpretem i és evident que no sempre ho fem bé.

Com diu en XeXu, fins i tot així, et surt rodó a tu! :-)

Cris ha dit...

Aquesta confusió sí que fa remirar-te el text!! la de la Assumpta també és bona amb la síndria i la sidra, jajajajjaa :) Salutacions!!