El vent enfurismat s'ha endut la bugada, i un extraordinari viatge l'ha portada fins aquí. Des del límit sud de la ciutat, ha recorregut un tram de litoral impregnant-se d'una humitat salada, esquivant un homenot indicant un antic camí, un parell de torres gegants, ha agafat color voltejant un edifici de colors blaus i vermells i ha recorregut un tram de riu. Després ha pujat i ha creuat diferents parcs, s'ha acolorit de verd i ha pujat un parell de turons. Finalment ha acabat sobrevolant edificis antics en direcció al mar i ha caigut aquí de forma ordenadament desordenada o potser, desordenadament ordenada.
8 comentaris:
Una proposta de paraules voladores-viatgeres, genial!
Molt bon relat, estrip!
Jo aposto per desordenadament desordenada!
M'agrada aquest relat, em fa venir ganes de viatjar, lleugera com el vent.
Salut!!!
M'encanta, estrip. Bon relat! :-)
Un trencaclosques fet poema que ara rau damunt una cara...molt bo!
Home, vist així... potser fins i tot aconseguiràs que m'agradi l'escultura aquesta... la trobava horrorosa i ja me la començo a mirar amb uns altres ulls :-))
Ai sí...aquesta escultura em produeix sentiments contradictoris. M'agrada i alhora no.
Bon relat!
Publica un comentari a l'entrada