fragments

Només ho faig per tu
Em dius que sóc
el teu amant amable
que no pots viure
gaire temps sense mi
i quan m'escoltes
el temps se't fa agradable
estirada en el teu llit
sense poder dormir.

Corre, corre’t, corre
A qui pertany aquest cabell
que he trobat dins el meu llit
el seu perfum és sensual
i té un color que mai no he vist
amb les inicials del meu nom
i un missatge imprès.

Viure sense tu
Vaig arribar perdut
i perseguint llocs desconeguts
una visió em va captivar
em va fer sentir
perdut dins els teus ulls

Boig per tu
En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies esperant la nit.

-SAU-

teoria de l'evolució

A la nevera hi ha nous inquilins una tortuga amb la seva cria i una fulla de tardor, canvio una bombeta fossa i se’n fon una altra, la llum és la mateixa però l’ombra no. Hi ha pols sobre la Bonnie Tayler, els Ducan Dhu i Bob Marley, en cintes de casset. Al carrer, la olor de llenya de les llars de foc, és la única cosa teva i de tots. Les Bahames i Begur per sempre agermanades com les vagues i l’atur. Però al matí jo visc el fred, i a la nit visc un calfred.

think

Quan em llevo penso
quan esmorzo penso
quan condueixo penso
digues què penses, penso.

Em penso que em llevo
em penso que esmorzo
em penso...
...que penso.
Digues.

pinya

atrapat en el desig

Desitjar alguna cosa eternament quan el desig és efímer, és potser una contradicció? Per exemple, quan es desitja passar la resta de la vida amb una persona, és un desig d'aquest matí, però qui sap si a la nit el desig continua essent tant viu. O qui sap si és el desig d'una nit i potser al matí, ja tens pressa per sortir. Però el que no tinc tant clar és si desitjar que demà i l'altre i l'altre, tingui el mateix desig que tinc avui, el converteix en un desig etern. Potser és com un joc de miralls on no hi ha infinit, o potser és la versió d'Atrapat en el temps però anomenada Atrapat en el desig.

quantes vegades

Quantes vegades passa que creus que el temps ha passat en va i després descobreixes que no és veritat. Quantes vegades passa que creus que no cal parlar, quantes vegades passa que creus que no cal llegir, quantes vegades, no cal mirar. I quantes vegades creus també, que no cal sentir. Quantes creus creus tenir, quan a vegades passa, que les veus a venir.

no som pols, som aigua

(Shaheena Sachedina - BBC in pictures)

Sé que no em puc asseure al teu costat, fa temps que t’observo i ja no puc més. Vindré, m’asseuré i t’abraçaré. Dues coses poden passar, que jo canviï al mateix estat que tu o que tu et fonguis i et tornis aigua. Si em transformo en el que tu ets, esperarem a la primavera junts i ens tornarem tots dos alhora, en aigua, ens barrejarem, seguirem a d’altres gotes, i podrem compartir el mateix curs del mateix riu. Però si ets tu qui es desfà primer, per culpa de la meva calorosa abraçada, et recolliré i et prendré per un únic cop.