Ves al contingut principal

pinya

Comentaris

Aterro per primera vegada en aquest blog i m'ha agradat molt el que hi trobo. Espero poder passar sovint per aquí :)
Cesc ha dit…
La pinya i el riure, bona combinació, a mi m'agrada el gust de la pinya :)
Rita ha dit…
M'encanta la fruita i el riure especialment... ;-)
Striper ha dit…
Pinya, riure, bona combinació.
kweilan ha dit…
La pinya és tot això que dius...però com el riure, d'aquella manera tan descontrolada i sense poder parar, no hi ha res.
labruixoleta ha dit…
un escrit molt refrescant i original! potser la bromelina deu ser també l'enzim de la broma i fa la vida més divertida. La pinya és boníssima, però el riure encara ho és més :-)))
Efrem ha dit…
Jo li poso una mica de xocolata MUHAhahah! ^^
Assumpta ha dit…
M'encanta la pinya!!
I m'encanta riure!! :-))

Caram, caram... jo no sabia això de les propietats antiinflamatòries, va de veritat? Doncs ja em veig menjant pinya tothora... encara m'arreglaré les articulacions (Si em curo et... et faig una bufanda!! jeje del color que vulguis ;-))

Jejeje Bruixoleta jo també havia pensat això de la "broma" ;-)
Assumpta ha dit…
Em fa molta gràcia quan passa això :-) Em fa somriure pensar que, al mateix temps, al vuité vuitena i aqui, al meu piset, estavem connectats justament a ca l'Estrip ;-)
mar ha dit…
D'aquesta fruita tan dolça i saborosa... ja sabia jo que se'n podia treure molt més...
Saps on podem trobar-ne les llavors?
Estaria bé plantar extensions i extensions de somriures per poder-los anar collint i regalant...

Un petó rialler (amb gust de pinya, és clar!)
Jo Mateixa ha dit…
Pero a banda del riure també es la pinya o lo de la pinya era per dur-nos al huerto que diuen els castellans???

:-P

Petonets guapissim!!!!
estrip ha dit…
Cesc, si molt bona combinació, ara només cal compartir-la.

Rita, entre molt bé a qualsevol hora eh?

somiant la lluna, benvinguda doncs. Ara et vindré a fer una visita, que no et conec!

Striper, per llepar-s'hi els dits o més coses.

Bruixoleta, la bromelina segur que hi té a veure. I la bruixolina a quines fruites està?

kweilan, quan no es pot parar, fem treballar tots els músculs del cos. Quina passada!

Efrem, bona combinació, i tant!

rits, si aprima també. És que ho té quasi tot!

Assunpta, doncs per les articulacions va genial. Als esportistes els recomanen un dieta rica en pinya per les articulacions! Ja saps, posa una pinya a la teva vida!

mar, plantar somriures, estaria bé. Si en dones un segur que te'n cauen molts després.

Jo mateixa, dur-vos al huerto, jo no ho faria mai això!
Assumpta ha dit…
Val la pinya de pot? :-))
estrip ha dit…
Assumpta, jo diria que ha de ser fresca. Que perd propietats sinó. Però no n'estic segur.
khalina ha dit…
Jo avui he pres pinya de pot. No deu servir igual, no. Tot i que després de llegir-te tinc ganes de riure
Sergi M. Rovira ha dit…
"Marxando" una de pinyaaaa, "pa'l ninyo i la ninyaa..."
I que no falti mai!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…