Ves al contingut principal

quantes vegades

Quantes vegades passa que creus que el temps ha passat en va i després descobreixes que no és veritat. Quantes vegades passa que creus que no cal parlar, quantes vegades passa que creus que no cal llegir, quantes vegades, no cal mirar. I quantes vegades creus també, que no cal sentir. Quantes creus creus tenir, quan a vegades passa, que les veus a venir.

Comentaris

Anònim ha dit…
Passa moltes vegades, moltes...
Efrem ha dit…
No tantes com calen per espavilar d'una puta vegada!
rits ha dit…
masses... i encara que les vegi venir, no ho puc aturar
Sergi M. Rovira ha dit…
A la primera pregunta? Moltes.
A les tres següents? Cap.
A la del final? ?
Striper ha dit…
Pasa pero la vida ja es aixo, " Pasar y pasar" o era " Rodar i y rodar" tant es bon dia noi.
elur ha dit…
Això, amic meu, només ho sap el vent... seria una bona resposta?
LLuNa ha dit…
Sobretot la primera pregunta... passa moltes vegades. Però per alguna cosa serà... i malgrat tot, ens costa aprendre'n.
Assumpta ha dit…
A mi encara m'agradaria descobrir que molt del temps que he dedicat a determinades coses i/o persones no ha estat en va...

No cal parlar? A vegades ho crec... no masses però a vegades.

No cal sentir? Impossible.

Crec tenir bastantes creus, afortunadament, totes es poden suportar i es compensen per coses bones...
I no, no les veig venir... a mi em peguen els clatellots per sorpresa.

Semblaria un comentari potser trist... potser sí que avui estic una mica trista... potser en cinc minuts estic somrient... ja dic, les creus que crec tenir, tot i ser-hi, no les deixo que em guanyin. Tinc coses molt bones ben aprop meu on agafar-me.
estrip ha dit…
Cesc, i que bo quan ens n'adonem!

Efrem, això ja és diferent a a cadascú. Però el mmillor es adonar-se'n.

Sergo, la del final és una creu!

Striper, tant és ,les dues son vàlides.

elur, si, seria una bona resposta.

lluna, i les altres també passa. No semblen tant evidents però passa.

Assumpta, de fet deia que "no creus que cal....i després..."
però si a vegades amb el "no cal" ja n'hi ha prou, també és cert.
khalina ha dit…
Creure i descreure, és tot tan relatiu. Bon joc de paraules que crec que diuen molt, i no són cap creu
khalina ha dit…
Creure i descreure, és tot tan relatiu. Bon joc de paraules que crec que diuen molt, i no són cap creu

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...