Ves al contingut principal

teoria de l'evolució

A la nevera hi ha nous inquilins una tortuga amb la seva cria i una fulla de tardor, canvio una bombeta fossa i se’n fon una altra, la llum és la mateixa però l’ombra no. Hi ha pols sobre la Bonnie Tayler, els Ducan Dhu i Bob Marley, en cintes de casset. Al carrer, la olor de llenya de les llars de foc, és la única cosa teva i de tots. Les Bahames i Begur per sempre agermanades com les vagues i l’atur. Però al matí jo visc el fred, i a la nit visc un calfred.

Comentaris

Striper ha dit…
Lo pitjor son els calfreds , i mes si no son de tortuga.
Anònim ha dit…
Escrius tant bé i les teves metàfores són tant diferents que faig faltes i tot a l'hora d'escriure't comentari per gaudir del què he llegit.
khalina ha dit…
Això de les Bahames va per l'anunci? jeje. Estrip cada paraula que escrius, cada coma, cada punt no té desperdici.
Abriga't de dia i tapa't de nit
kweilan ha dit…
Això de les Bahames intercalat li dóna un puntet d'ironia que m'ha fet riure.
rits ha dit…
Un escrit genial!
fred al matí i calfred a la nit. Així el pas del dia aporta coses, oi?

No aconsegueixo entendre l'agermanament entre Bahames i Begur. Hi aniré rumiant.
Assumpta ha dit…
He llegit al diari que hi ha qui no veu tan clar això del mico... la veritat és que és un tema que no em preocupa gaire...
I és tan cert això de la bombeta...a casa meva peten constantment i ho tinc comprovadissim... la mateixa intensitat de llum, però un efecte diferent...
XeXu ha dit…
Va, corre, treu la tortuga de la nevera abans no li agafi hipotèrmia!
Jordi Casanovas ha dit…
Bonnie Tyler?
Duncan Dhu?
Bob Marley?
Tenim una edat oi?
Assumpta ha dit…
Jo no he dit res, però també estava preocupada per la tortuda... i per la seva cria!! (segon comentari, com es pot veure... tercera o quarta entrada jeje)
elur ha dit…
El cas de les Bahames és una petita involució, em sembla.

Cien gaviotas dónde irán...

Apuja la calefacció!
estrip ha dit…
Per qui està preocupat per la tortuga només dir que si l'imant no perd la força continuarà enganxada a la porta, i a la cuina i acostuma a fer una bona temperatura, així que no es refrederà.
Assumpta ha dit…
Nooooo!!!! Jajajaja t'ho prometo, t'ho prometo!! Tenia pensat per un article amb els meus imans de nevera!!! :-)))

Què bo!!

Serà el proper... a veure si el poso aquesta nit... o potser demà... no que vaig a Barcelona.. jajaja quin embolic!! Com a molt tard diumenge!! :-))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...