Ves al contingut principal

atrapat en el desig

Desitjar alguna cosa eternament quan el desig és efímer, és potser una contradicció? Per exemple, quan es desitja passar la resta de la vida amb una persona, és un desig d'aquest matí, però qui sap si a la nit el desig continua essent tant viu. O qui sap si és el desig d'una nit i potser al matí, ja tens pressa per sortir. Però el que no tinc tant clar és si desitjar que demà i l'altre i l'altre, tingui el mateix desig que tinc avui, el converteix en un desig etern. Potser és com un joc de miralls on no hi ha infinit, o potser és la versió d'Atrapat en el temps però anomenada Atrapat en el desig.

Comentaris

iaiapunkarra ha dit…
A vegades són desitjos que es perden a mesura que disminueix el nivell etílic a la sang.
Sadurní Vergés ha dit…
Hola Estrip,

Penso que potser el fet de no materialitzar els desitjos és el que els fa eterns -per sempre més en suspens-. Però els humans som animals insatisfets i de seguida que obtenim allò que anhelàvem ja passem pàgina i cerquem alguna cosa més per desitjar...

Una abraçada,
S.
Assumpta ha dit…
Aquest mariner està molt, però molt atrapat... i llegir-ho m'agrada moltíssim perquè em diu amb paraules de poeta una atrapamenta que jo fa més de vint-i-cinc anys que sento... jeje... és possible!! :-))

Sí, desitjar de tots els dies tinguin el mateix desig el converteixen en meravellosament etern :-))
Cesc ha dit…
És veritat, hi ha desitgos que no queden atrapats i d'altres que sí...
LLuNa ha dit…
Els desitjos ens fan caminar, i són sans sempre i quan no es converteixin en una obsessió. Jo tinc molts desitjos... la majoria inconfessables i crec que eterns, perquè els arrossego de fa massa temps...
khalina ha dit…
Oatres, atrapat en el desig podria ser un malson, no? Buff, l'eternitat espanta
Striper ha dit…
"Potser és com un joc de miralls on no hi ha infinit" Jo recordo un joc de miralls que es deia l'infinit i veias la imatge reflexada infinites vegades,
Rita ha dit…
Hi ha desitjos que no està gens malament que t'atrapin penso... :-)
Bona nit, poeta!
rits ha dit…
sols tu tens la clau.
Si el desig és producte d'una satisfacció, fer-lo etern s'alimenta cada dia de les teves il·lusions.

Si el desig és d'un somni, a les teves mans està convertir-lo en etern.
mar ha dit…
per a mi desitjar és viure...
i m'encanta estar atrapada en aquest ventall de desitjos...
encara que prefereixo que no siguin eterns... millor anar-los renovant a mida que es vagin fent reals...
encara que, ara que hi penso, potser hi ha desitjos que no arriben mai a ser reals...
hi pensaré...
kweilan ha dit…
El desig és una emoció...incontrolable, que ens fa desconnectar del món aquest de cada dia...que duri el que vulgui.
XeXu ha dit…
I qui no està atrapat en el desig? Volem una cosa que no arriba, i potser no arribarà mai, però cada dia és igual, cada dia ho volem. No és això un motiu per llevar-se els matins?
elur ha dit…
no podria dir-ho de millor manera que el Xexu... tot i que penso que amb desitjar no n'hi ha prou i que a vegades fins i tot pot ser perillós.
nimue ha dit…
i no ens convertirien en eterns insatisfets atrapats...?
labruixoleta ha dit…
El desig és efímer? Jo no ho tinc tan clar. Potser sí que és possible desitjar eternament. Sigui com sigui, de vegades, desitjant, podem atrapar l'eternitat en un instant i sempre és una experiència emocionant.
Núr ha dit…
aix... ara tinc unes ganes de desitjar... prò què desitjo?
Núr ha dit…
per cert! espero a les fosques amb espelmetes l'escrit de demà! ;)
Assumpta ha dit…
Ai, bruixoleta!!... jo també em vaig plantejar el dubte de per què haviem de considerar el desig efímer "per definició"... també tinc els meus dubtes :-))

(entrada 164)
estrip ha dit…
Sadurní, aleshores atrapats en la insatisfacció? però suposo que amb ganes d'aprendre a viure com som.

iaiapunkarra, d'aquest se'n diuen al·lucinacions!

Assumpta, així existeixen, però no saps que ho és, de seguida. I segurament no n'existeixen gaires. De fet no ho sé, ho hauré d'anar descobrint. D'aquí a 25 anys escriuré un altre post igual, a veure si em continuo preguntant el mateix.
(164 un bon número de desitjos)

Cesc, així n'hi ha de tots colors. Quin és quin, hem de cercar!

Lluna, sans, obsessions, inconfessables... podríem fer-ne tot un diccionari de tipus de desitjos.

khalina, un mal son o un bon son. L'eternitat humana si que espanta si.

Striper, aquest és el joc, aquest, a això em referia.

Rita, i podem jugar amb ells a fet i amagar. Gràcies!

rits, suposo que si, que en tinc la clau. Deixaré la porta oberta i si es vol quedar...

mar, em quedo amb això que desitjar és viure, gràcies.

kweilan, i amb això també, una emoció incontrolable.

Xexu, i això... un motiu per llevar-se als matins.

elur, vigilarem els desitjos doncs també.

nimue, correrem el risc, no et sembla?

bruixoleta, potser no que no ho és. El viure i el sentir ens ho dirà, potser.

Nur, segur que tens desitjos que fan cua, segur.
Assumpta ha dit…
Anar-ho descobrint també és maco :-)
Joana ha dit…
Suposo que el desig com l'amor és impossible mantenir-lo sempre al mateix nivell. Pujades i baixades. Anar-lo desobrint. El joc , el silenci ...
estrip ha dit…
Assumpta, Joana, en definitiva vida suposo, i dins de la vida, entre tantes coses, desitjos.
Jo Mateixa ha dit…
Si vols, pots....

Nomes t'ho has de creure i has d'aconseguir, heu més ben dit, de fer que la flama es mantingui viva, la meva fa 4 anys i 3 mesos que ho està :-)

Un petonas ben gran guapissim!!!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…