Ves al contingut principal

think


Quan em llevo penso
quan esmorzo penso
quan condueixo penso
digues què penses, penso.

Em penso que em llevo
em penso que esmorzo
em penso...
...que penso.
Digues.




Comentaris

XeXu ha dit…
Molt enginyós, t'ho hauràs hagut de pensar molt bé, oi?
Assumpta ha dit…
Ostres... això té més d'una lectura :-))

És una passada, no sé com ho fas, tan curtets i tan bons!!

De fet jo també sempre penso i penso i penso... (per això quasi no dormo) però penso que és real, no que ho pensi (penso)
Assumpta ha dit…
Perdó... és que estava escoltant la cançó i sóc tan burra que, quan acabo d'escriure, tanco la pàgina i, clar, s'ha acabat la música. Si no et fa res, em quedo una mica més, eh? :-)
Striper ha dit…
Que a vegades cal relaxar-se i no pensar gaire.
elur ha dit…
ja ho va dir Descartes: cogito, ergo sum; mal que a vegades ens pesi.
estrip ha dit…
Xexu, em penso que si!

Kweilan, pensadíssim!

Assumpta, segur que no has provat de llegir-lo al inrevés.

Striper, em relaxo quan em llevo, em relaxo quan esmorzo, em relaxo quan condueixo, digues...

elur, Descartes devia pensa molt!
zel ha dit…
Clar que n'hi ha que no pensen, els robes tots els pensaments...i jo també, només que jo, a més els xerro en veu alta...
fada ha dit…
Però no pensis que penso que penses que ens ho pensem. Està clar, em penso, oi? ;))
Anònim ha dit…
Aquest és el fet de pensar oi...
Jesús M. Tibau ha dit…
de vegades cal deixar de pensar, i fer més
estrip ha dit…
Sergi, molt pensat!

Zel, no els robo els disPENSO!

fada, em penso que no t'he entès!

Cesc, jo crec que el fet és que si et passes pensant acaba sent un no pensar!

Deric, dius bé, i tant!

Jesús, escriure el que es pensa potser. Però a efectes pràctcs, sí tens raó.
Ufff, donc jo quan em llevo sóc incapaç de pensar... ;)
labruixoleta ha dit…
No sempre és fàcil dir el que pensem. Però ara que ja és tan tard, em penso que el millor és dir: bona nit! :-)
Rita ha dit…
Tants penso per només pensar-te que penses? Quina bona pensada! ;-)
LLuNa ha dit…
Nosaltres estem encantats de que pensis i ens facis pensar!!
Magnífic!
estrip ha dit…
somiant la lluna, sempre es pot deixar per després d'esmorzar doncs.

bruixoleta, no és fàcil però potser és gratificant.

Rita, a vegades a un sol pensament no n'hi ha prou.

gràcies LLuNa
rits ha dit…
un escrit realment ben pensat!
pensar-se les coses està bé, però no sortir de pensar i repensar, porta a sentir-se una mica atrapat.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...