Passa al contingut principal

no som pols, som aigua

(Shaheena Sachedina - BBC in pictures)

Sé que no em puc asseure al teu costat, fa temps que t’observo i ja no puc més. Vindré, m’asseuré i t’abraçaré. Dues coses poden passar, que jo canviï al mateix estat que tu o que tu et fonguis i et tornis aigua. Si em transformo en el que tu ets, esperarem a la primavera junts i ens tornarem tots dos alhora, en aigua, ens barrejarem, seguirem a d’altres gotes, i podrem compartir el mateix curs del mateix riu. Però si ets tu qui es desfà primer, per culpa de la meva calorosa abraçada, et recolliré i et prendré per un únic cop.

Comentaris

XeXu ha dit…
No sé si seria capaç de tenir un amic tan fred, m'agrada la gent propera i càlida...
iruna ha dit…
què bonic!

les dos possibilitats són meravelles, i com estan escrites...

què porta al cap, lo ninot de neu? una planta amb les arrels agafades encara a la terra? quin somriure més simpàtic...
Jesús M. Tibau ha dit…
tot i que sentis fred a l'hora d'abraçar-lo, t'enduràs un bonic record
Anònim ha dit…
Sigui quina sigui la opció, acabaran ben junts.
kweilan ha dit…
M'encanta el ninot i la foto. Llàstima que sigui tan efímer.
Striper ha dit…
Aigua segur que sera calida i de colors.
Assumpta ha dit…
Tant si es barregen com si un es desfà, el seu destí es estar junts, oi?
LLuNa ha dit…
Potser si l'abraces li encomanes l'escalfor que tenen les teves paraules :)
Rita ha dit…
Sigui com sigui, l'abraçada te l'enduràs i el bon record perdurarà...
fada ha dit…
Les coses efímeres són més boniques perquè sabem precisament això que desapareixen. Sort en tenim dels records!
estrip ha dit…
Xexu, sempre va bé tenir un amic fred, dona consells diferents.

iruna, si té un bon somriure, el el ninot a més es repenja al reposa-braços, deu estar cansat d'esperar?

Jesús, segur, un que no s'oblida!

Cesc, el mateix final però diferent camí.

kweilan, efímer com tot a la vida.

Striper, de colors això seria genial.

Assumpta, no sé si el destí és aquest. Però es mullaran sigui quin sigui.

LluNa, potser hi ha una altra possibilitat. Que sugui ell qui es transformi i no pas en aigua.

Rita, això és important.

Fada, sort en tenim de les estacions del any.
elur ha dit…
I no pot ser que no passi ni una cosa ni l'altra? ... fins i tot us podríeu evaporar amb l'escalforeta... llavors potser us convertiríeu en pluja...
Tota acció té la seva reacció i més d'una ;)
mar ha dit…
jo crec que, fruit de l'abraçada, sortirien bombolles irisades que s'enlairarien per esdevenir lliures...
perquè no imaginar i canviar el destí segur de les coses?
Sergi M. Rovira ha dit…
La idea de transformar-se és genial, però no hauríem d'acceptar la naturalesa de cadascú, tal i com és?
Suposo que és metàfora, sinó: he errat el tret (en sentit figurat).

No m'ho tinguis en compte, només divagava...
estrip ha dit…
elur i mar, una opcions molt maques també. Podria fer una llista dels finals que m'he deixat. Merci.

Sergi, de fet un ja té tendència a la transformació. Però de fet, en aquesta divagació li podem treure molt de suc.
rits ha dit…
desfer-se per una abraçada i deixar-se recollir!!!
ningú pot estar sempre completament glaçat.
un text preciós i molt tendre!!!

(ais... jo pensava que l'havia comentat! últimament em passa molt sovint això de comentar i que no se'm desin...ais..).
elur ha dit…
avui el Joan Barril feia un "Elogi de l'estrip" al Periódico :)
estrip ha dit…
rits, no la primavera ja no! Merci.

elur, doncs ara jo hauria de fer un elogi del barril?
Efrem ha dit…
Ostres que romàntic.
Tirai ha dit…
Ostres! Quin post! :-) M'ha agradat molt! :-)
Deric ha dit…
i si us feu bullir mutuament us convertireu en vapor...
khalina ha dit…
Junts congelats fins la primavera, o la calor de l'abraçada us deixa junts uns instants. Bonic però complicat escollir
labruixoleta ha dit…
segons com, i potser per efecte de l'avorriment, ara em semblaria que això que té el ninot al cap, és un peix volador. I segur que aquest, agrairia molt si el nino es desfà i es converteix en aigua.... llavors la barreja i la bona convivència entre tots dos es mantindrà la mar de bé!
estrip ha dit…
Efrem, també pot ser trist, romantic i trist alhora, i feliç a la vegada.

Tirai, gràcies, em fas venir salivera amb aquest perfil de llimones.

deris, una opció que ja han apuntat per aquí a dalt.

khalina, però no cal escollir, que passi el que hagi de passar.

bruixoleta, ben trobat, com un peix a l'aigua!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

gronxa'm

- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

(Relats conjunts . Gronxador)