(Shaheena Sachedina - BBC in pictures)Sé que no em puc asseure al teu costat, fa temps que t’observo i ja no puc més. Vindré, m’asseuré i t’abraçaré. Dues coses poden passar, que jo canviï al mateix estat que tu o que tu et fonguis i et tornis aigua. Si em transformo en el que tu ets, esperarem a la primavera junts i ens tornarem tots dos alhora, en aigua, ens barrejarem, seguirem a d’altres gotes, i podrem compartir el mateix curs del mateix riu. Però si ets tu qui es desfà primer, per culpa de la meva calorosa abraçada, et recolliré i et prendré per un únic cop.
24 comentaris:
No sé si seria capaç de tenir un amic tan fred, m'agrada la gent propera i càlida...
què bonic!
les dos possibilitats són meravelles, i com estan escrites...
què porta al cap, lo ninot de neu? una planta amb les arrels agafades encara a la terra? quin somriure més simpàtic...
tot i que sentis fred a l'hora d'abraçar-lo, t'enduràs un bonic record
Sigui quina sigui la opció, acabaran ben junts.
M'encanta el ninot i la foto. Llàstima que sigui tan efímer.
Aigua segur que sera calida i de colors.
Tant si es barregen com si un es desfà, el seu destí es estar junts, oi?
Potser si l'abraces li encomanes l'escalfor que tenen les teves paraules :)
Sigui com sigui, l'abraçada te l'enduràs i el bon record perdurarà...
Les coses efímeres són més boniques perquè sabem precisament això que desapareixen. Sort en tenim dels records!
Xexu, sempre va bé tenir un amic fred, dona consells diferents.
iruna, si té un bon somriure, el el ninot a més es repenja al reposa-braços, deu estar cansat d'esperar?
Jesús, segur, un que no s'oblida!
Cesc, el mateix final però diferent camí.
kweilan, efímer com tot a la vida.
Striper, de colors això seria genial.
Assumpta, no sé si el destí és aquest. Però es mullaran sigui quin sigui.
LluNa, potser hi ha una altra possibilitat. Que sugui ell qui es transformi i no pas en aigua.
Rita, això és important.
Fada, sort en tenim de les estacions del any.
I no pot ser que no passi ni una cosa ni l'altra? ... fins i tot us podríeu evaporar amb l'escalforeta... llavors potser us convertiríeu en pluja...
Tota acció té la seva reacció i més d'una ;)
jo crec que, fruit de l'abraçada, sortirien bombolles irisades que s'enlairarien per esdevenir lliures...
perquè no imaginar i canviar el destí segur de les coses?
La idea de transformar-se és genial, però no hauríem d'acceptar la naturalesa de cadascú, tal i com és?
Suposo que és metàfora, sinó: he errat el tret (en sentit figurat).
No m'ho tinguis en compte, només divagava...
elur i mar, una opcions molt maques també. Podria fer una llista dels finals que m'he deixat. Merci.
Sergi, de fet un ja té tendència a la transformació. Però de fet, en aquesta divagació li podem treure molt de suc.
desfer-se per una abraçada i deixar-se recollir!!!
ningú pot estar sempre completament glaçat.
un text preciós i molt tendre!!!
(ais... jo pensava que l'havia comentat! últimament em passa molt sovint això de comentar i que no se'm desin...ais..).
avui el Joan Barril feia un "Elogi de l'estrip" al Periódico :)
rits, no la primavera ja no! Merci.
elur, doncs ara jo hauria de fer un elogi del barril?
Ostres que romàntic.
Ostres! Quin post! :-) M'ha agradat molt! :-)
i si us feu bullir mutuament us convertireu en vapor...
Junts congelats fins la primavera, o la calor de l'abraçada us deixa junts uns instants. Bonic però complicat escollir
segons com, i potser per efecte de l'avorriment, ara em semblaria que això que té el ninot al cap, és un peix volador. I segur que aquest, agrairia molt si el nino es desfà i es converteix en aigua.... llavors la barreja i la bona convivència entre tots dos es mantindrà la mar de bé!
Efrem, també pot ser trist, romantic i trist alhora, i feliç a la vegada.
Tirai, gràcies, em fas venir salivera amb aquest perfil de llimones.
deris, una opció que ja han apuntat per aquí a dalt.
khalina, però no cal escollir, que passi el que hagi de passar.
bruixoleta, ben trobat, com un peix a l'aigua!
Publica un comentari a l'entrada