dissabte, 8 de desembre de 2007

disfressada de mort

A peu d’escales, sota el romànic majestuós, els familiars es saluden, alguns enfadats ni es creuen les mirades. Arriba el cotxe, negre i amb flors, i la passatgera del darrera és acompanyada fins l’altar, no diu res, calla, però alguns, si escolten en silenci podran sentir una veu, que confosa entre remordiments, no han reconegut mai ofegats per l’egoisme que sempre els ha guiat.

I el mestre de la cerimònia ebri de pau, desvarieja i s’aprofita de la situació per ordenar-se ell mateix guia de les ànimes presents.

Però hi ha ànimes que no es deixen conquerir i es disfressen per poder estar al costat, una última vegada, d’una morta, que a partir d’ara serà encara més viva.