dimecres, 12 de desembre de 2007

entre anuncis

No has vingut amb sinceritat i en comptes d’explicar-me com et sents i com ets, vens i parles de nosaltres com si tot ho tinguéssim en comú. Em fas creure que et sedueixo descrivint-te el capítol més eròtic d’un llibre escollit a l’atzar, i fas que em senti que me’n aprofito d’aquesta situació només perquè tens la il•lusió que una nit d’aquestes dormiràs en un llit que et donarà un color diferent a la teva mirada.

Però has escollit malament, i t’has cregut tant aquest paper, que has despertat en mi alguna cosa més que una atracció sexual. Durant un temps hem navegat entre el joc que et pot donar una conversa mentre sopem amb un vi especial i entre les paraules tímides de voler però encara no és el moment, fins que al final l’esgotament et fa agafar el telèfon, tirar pel dret, i proposar-me a mitja tarda que demà voldries tenir-me a un costat del llit i esmorzar plegats. Però quan gairebé tots els homes que conec haguessin penjat el telèfon per venir-te a buscar el més aviat possible per por que te’n poguessis desdir jo et dono una excusa miserable i me’n torno al sofà que els anuncis de la pel•lícula ja s’han acabat.

5 comentaris:

Nuri ha dit...

Genial, desgarrador, aquest relat si que ha estat una estripada a matar!

Striper ha dit...

Molt bo el relat peró valien la pena els anuncis?

Cris ha dit...

gran descripcio d'un gran moment i d'una gran decisio... potser jo hagues fet el mateix.

estrip ha dit...

Puede ser, que me haya equivocado una y otra vez, pero esta vez es cierto que todo va a ir bién. Lo siento aquí en el pecho i en tu cara también...

caliope ha dit...

Molt bon relat, entenc perfectament la situació, l'has descrit molt bé.