dimecres, 5 de desembre de 2007

pel somriure

El pis estava buit, fred, un fred acumulat de dies de soledat sense escalfor humana. Però tot i així, m'hi vaig quedar a passar la nit, entre la pols i el xerric de les finestres que tancaven malament. Allà és on vam dormir junts per primer cop, on ens fèiem pessigolles fins que algú dels dos es rendia. Allà també va ser on, et vaig atrapar entre els llençols fent pessigolles a algú altre, i no un altre qualsevol, era la amiga de la qual sempre m'havies parlat, que era tant trempada i bona persona. Vaig descobrir dues mentides en tu, i no va ser per una nit de sexe que et vaig deixar, va ser aquell somriure burlesc que em vau fer les dues quan us vaig destapar els llençols.