dissabte, 29 de desembre de 2007

triar

Estàvem allà estirats mirant el sostre, sense tapar-nos amb els llençols, perquè la calefacció ja ens mantenia calents, calents i freds alhora. Aquella fredor de pell que es té quan has estat tocant les brases gairebé tota la nit, i que quan et fregues amb el llençol descobreixes que t’has d’aixecar, perquè si et quedes no serà l’aventura d’una nit.
Aleshores, m’aixecaré i em diràs què faig, em vestiré i em diràs no cal, i et taparàs el cap amb el coixí i el teu cos nu remugarà perquè em quedi, amb moviments de serp. I hauré de tornar a triar

1 comentari:

Nuri ha dit...

L'enemic de les nits passionals és el matí, l'aixecar-se, l'esmorzar... uf, més val marxar a temps amb la foscor i tornar quan es torni a fer de nit...