diumenge, 16 de desembre de 2007

milions de maneres d'estar trist

Vacil•lo a posar el nom , el bell i greu nom de tristesa, en aquest sentiment desconegut, d’un tedi i d’una dolcesa que m’obsessionen. És un sentiment tant complet, tant egoista, que gairebé m’avergonyeix, mentre que la tristesa sempre m’ha semblat honorable. Jo no la coneixia la tristesa; només l’avorriment, la melangia, i, més rarament, el remordiment. Avui sento en mi una mena de cosa que m’embolcalla com una seda, enervant i suau, i que em separa dels altres.

Així és com comença Françoise Sagan a “Bon dia, Tristesa”.
No sé on llegia que qui experimenta sovint tristesa i melangia és qui té més força per estimar amb sinceritat. És una teoria que pot ser veritat si estimar et provoca aquest estat de “tot em va bé o tot m’és igual” , però del tot fals si et provoca excitació, encara que potser això estaria més a prop del desig que del amor.
No ho sé, potser la reflexió seria que si hi ha milions i milions de persones al món, també hi ha milions i milions de maneres d’estimar, i milions de maneres d'estar trist.

8 comentaris:

caliope ha dit...

La tristesa a vegades ens agafa de sorpresa, ens tomba i en atrapa. Avui m'ha tombat a mi, peró demà ja haurà passat. És així per a mi. Normalment estic alegre, peró, avui m'ha tocat. Quina mala educació, no m'he presentat, sóc la caliope, i t'he trovat per un comentari que has fet al blog de l'estriper.et visitaré de tant en tant.

estrip ha dit...

Així que avui ja deu haver passat! me'n alegro, doncs.

i d'això em podem dir tristeses efímeres, et sembla bé?

mossèn ha dit...

trist ... sí, bé, però amb condicions ... salut

Nuri ha dit...

Igualment, jo prefereixo que em provoqui excitació, el desig (tant abans com un cop consumat) alimenta l'alegria i allunya la nostalgia i la melancolia. Igual que el vi i altres tipus de substàncies. A beure doncs s'ha dit! jajaja (no em facis cas ja he begut mes del compte per avui, no està gens malament per ser dilluns). Salut.

Cris ha dit...

Avui estic trista... ahir vaig aterrar d'una aventura en solitari que em va provocar milions de sensacions i sentiments. La tristesa i la solitut van ser les meves companyes els primers dies... ara estic trista perque s'ha acabat tot, perque torno a ser a casa, amb les obligacions que això suposa. Irònic, no? Trista també perque ell no m'ha trucat encara... Hi ha moltes formes de tristesa... i estic segura que d'alguna manera o d'altra tots estem tristos un cop al dia per alguna cosa. Tot i així, les tristeses venen acompanyades d'alegries, com la nit del dia. Un petonet!

Striper ha dit...

Es mala companya de viatge la tristesa sobrevinguda.

e ha dit...

"A veces siento una tristeza tan especial, que sería muy desgraciado si no pudiera sentirla alguna vez" Las inquietudes de Shanti Andía, de Baroja

Quan un ha sentit la tristesa, sap el que és l'alegria.

e.

estrip ha dit...

quan estem tristos tenim la sensibilitat més flor de pell. Això si que és cert! Cal aprofitar-ho doncs.