Mentre comença a dormir-se el fred perquè el sol el fa fora, passa darrera passa vorejant la sorra i amb els peus freds, em passa tot l’any per davant dels meus ulls, i no cal que els tanqui, la mar immòbil amb el seu tebi vaivé em produeix el mateix efecte. Els amors, els odis, els jocs, les turmentes i els cims, el sexe i els mal de caps, han quedat en res. Sóc diferent encara que em miri al mirall i no ho sembli, tinc unes pors que no tenia i d’altres que han marxat, tinc més amors, això és veritat. Hi ha més coses que no entenc però n’hi d’altres ja resoltes, hi ha coses que han quedat per acabar i d’altres per començar. I és fals que els temps es perdi, o que el temps guareixi, i ben cert que les persones sapiguem perdonar-nos encara que al cor hi hagin ferides.
Mentre el vent comença a bufar, i esquivo els trossos de passeig esmicolat pel temporal de dies enrera, veig la paraula present dibuixada a les onades que es comencen a encrespar.
6 comentaris:
el present
és el millor
- i l'únic -
que tenim
i ningú ens pot treure..
salutacions i estrips
la vida és així... sip! ;))
gràcies per la teva visita al meu blog, ptons!
el temps passa i tot canvia, oi?
Aquest és un post que parla d'una gran pau interior, o almenys, aquesta és la idea que em queda. M'ha agradat molt la frase "hi ha coses que no entenc però n'hi ha d'altres ja resoltes". Adonar-se que una porció de vida ha estat resolta no em sembla una cosa tan fàcil de fer, per això crec que ser conscient de tot el que esmentes porta a una gran serenitat d'esperit. Una mica místic, però m'emporto aquesta sensació.
Any rere any canviem... potser no en som conscients o no en volem ser. Persones passen per les nostres vides, algunes per estar-s'hi, altres per fer-nos viure moments inolvidables. Tot queda a la nostra memòria. Els records és el més maco que tenim del passat. Però per poder tenir records, hem de viure en el present. Bon any nou!!! Petonets!
Gràcies,
tots el comentaris poden ser la continuació d'aquestes passes.
Publica un comentari a l'entrada