Ves al contingut principal

de l'inrevés

Perquè a vegades escrivim coses que més valdria dir-les i diem coses que més caldria escriure-les?

Comentaris

XeXu ha dit…
Per assegurar el tret, jo optaria per dir-les i després posar-les per escrit. Les dues coses tindrien el seu valor i la seva complementarietat.
Goculta ha dit…
ai doncs perque dir-les implica nuesa
Carme ha dit…
Es veritat, escrivim diferent de com parlem i a vegades potser sí que ho fem al revés. De tota manera la solució Xexu, jo l'he utilitzada moltes vegades, moltes... i m'ha ant bé
Clidice ha dit…
potser pel dubte, la inseguretat, la por :)
LLuNa ha dit…
perquè de vegades pensem coses que més valdria oblidar, i oblidem coses que més valdria pensar-hi?
som així
Anònim ha dit…
Per què a vegades escrivim coses que més valdria dir-les i diem coses que més caldria escriure-les?
(Estrip)

Que les coses no es diguin, això no vol pas dir que no es pensin.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
myself ha dit…
Doncs suposo que per inseguretat i, a vegades, perquè no sabem com expressar-nos i ens surt tot al revés.
kweilan ha dit…
Potser perquè ens resulta més fàcil.
Assumpta ha dit…
Pot ser per molts motius... però en el meu cas, quan escric coses que més valdria dir-les pot ser ben bé per covardia... i potser les escric per a mi... o inclús ni això, sinó que tan sols les escric, em limito a pensar-les...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…