Ves al contingut principal

un record

L'últim dia d'un viatge que fou un començament: En un turó sobre una ciutat freda amb una crep de llimona i sucre entre les mans. Un mur, i tu inclinada amb l'altre braç que mig t'abraça. Una estàtua que pensa i en l'altre un petó. Les rialles més grans que he fet mai per no res, i aquest no res, que ho ha estat tot, ara no sols és un record, ara és també el més pur brot, que cada dia, neix de mi.

Comentaris

XeXu ha dit…
Aquest no res és el més gran que hi pot haver. Els detalls. Els detalls són el que queda, i el que recordem.
Assumpta ha dit…
Quan aquest no res que ho és tot regala rialles és màgia, màgia de la bona... Què duri molt... Què duri sempre!! :-)
Goculta ha dit…
wow no hi ha paraules per descriure la bellesa dels teus mots.
Goculta ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
"...ara és també el més pur brot, que cada dia, neix de mi."
(Descric)

Com una quimera a flor de pell?

I, per cert, quina mena de paladar necessita ensucrar la llimona?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Clint ha dit…
sembla un anunci de cervesa d'aquest d'estiu, que tothom vol que li passin a ell!
estrip ha dit…
Xexu, els detalls són els records que creen quelcom especial, i tant!

Assumpta, les persones som màgiques, tenim sort!

Goculta, moltes gràcies.

Onze, a flor de pell senzillament. Un paladar amb molts de gustos.
elur ha dit…
per molts anys doncs!

:*)
Carme ha dit…
Gràcies per encomanar-nos somriures!
Joana ha dit…
Fins i tot puc paladejar la crepe de llimona...
GEMMA ha dit…
Hi ha records màgics i del tot nutritius, que bé Estrip!
Déjà vie ha dit…
m'encanta! m'has endinsat en una historia de on es rialles es fan amb gust de crep de llimona i sucre, on l'amor sura i quan esta a punt d'acabar el conte, veus que no només surava...Preciós!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…