dijous, 2 de setembre del 2010

si penso és que llegeixo

Llegeixo que Només un veritable dèbil és capaç de tenir veritable valor, i penso doncs, que cal aprendre a ser dèbil perquè el valor que em puc creure que tinc, no deu ser tant veritable.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Bé, això sempre i quan estiguem d'acord amb la frase, no? Potser n'ha de tenir més, de valor, però no s'ha de menystenir el valor dels altres.

rits ha dit...

i com sabem si som veritables débils i com tenir veritable valor? em considero molt débil però això del veritable valor?no el veig gaire.
si et sents valerós, segur que és veritable.

Carme Rosanas ha dit...

I qui no és un veritable dèbil, en un aspoecte o altre de la seva vida? Crec que tots tenim els nostres punts febles, per tant tots necessitem tenir valor, veritable valor... no?

Núr ha dit...

Ho havia sentit a dir, això. El valent de debò és qui és capaç de superar les seves pors. Per això, la gent que no té por de res, no pot ser valenta.

...!

Assumpta ha dit...

Caram... complicada la frase... i qui no hi ha forma de que trobi el valor?

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...