Llegeixo que Només un veritable dèbil és capaç de tenir veritable valor, i penso doncs, que cal aprendre a ser dèbil perquè el valor que em puc creure que tinc, no deu ser tant veritable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre: Cançó de bressol Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als ...
-
Estimat Sol, abans que tornis, vull que sàpigues que no t'esperaré més, tant si vens com si no vens, jo me n'aniré, tu t'ho haur...
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q...
5 comentaris:
Bé, això sempre i quan estiguem d'acord amb la frase, no? Potser n'ha de tenir més, de valor, però no s'ha de menystenir el valor dels altres.
i com sabem si som veritables débils i com tenir veritable valor? em considero molt débil però això del veritable valor?no el veig gaire.
si et sents valerós, segur que és veritable.
I qui no és un veritable dèbil, en un aspoecte o altre de la seva vida? Crec que tots tenim els nostres punts febles, per tant tots necessitem tenir valor, veritable valor... no?
Ho havia sentit a dir, això. El valent de debò és qui és capaç de superar les seves pors. Per això, la gent que no té por de res, no pot ser valenta.
...!
Caram... complicada la frase... i qui no hi ha forma de que trobi el valor?
Publica un comentari a l'entrada