Ves al contingut principal

tao

Començo el Tao, desitgeu-me sort perquè aquesta és la primera frase:
"Pel que respecta al Camí, el Camí que pot expressar-se no és el veritable Camí".

Perquè avui? Potser perquè avui m'ha aturat una persona desconeguda per parlar-me d'una teoria sobre les persones que tenim el front ample. Me l'he cregut, i tant! Tot i que més tard, buscant al Google quelcom sobre això només he trobat coses com: "Famosos amb el front ample", "Tinc la cara allargada i al front m'hi arriben a cabre uns tres dits i mig, això per vosaltres és ample o estret?", i millor no parlar de les respostes, etc.

Aleshores, entre les dues coses d'avui arribo a la conclusió, i començo a pensar que, el veritable camí no deu ser pas el Google, no?

Comentaris

Clidice ha dit…
no, definitivament no :) I pel front ample no hi ha millor solució que un serrell :P

Bona la frase.

Una "front ample"
XeXu ha dit…
No, això sí que no. No has de dubtar de Google mai. Si no has trobat alguna cosa, és que no l'has sabut buscar bé. Google és una nova divinitat, cal tenir-li respecte.
Assumpta ha dit…
Hahaha què bo!! ;-))

Podríem dir que Google no és el camí per les coses transcendents... per tot allò més quotidià, pot ser de gran ajut ;-))

Podríem dir que Google ens pot ajudar en els petits camins, però que el que no hi trobarem és el Gran Camí :-))

La frase que ens poses és molt interessant per reflexionar... Ara bé... que té moltes pàgines? Perquè si a cada frase un s'ha d'aturar a pensar molt, en pots tenir per mesos... tot i queeee... què són uns quants mesos comparats amb l'eternitat? ;-))
Carme ha dit…
El tao, pot durar tota la vida, si vols!

Ara això de la teoria del front ample no sé pas de què va... :)

I el Google... ja no podríem viure sense ell... :) Sigui camí, drecera o estimball.
khalina ha dit…
I quina és la teoria de la gent amb front ample? N'hi ha alguna per als de orelles grosses? O de braços curts? O de nas de patata? O de llavis estrets??
jaja
bajoqueta ha dit…
Malament anem si no sabem quin és el camí bo jajaja.
GEMMA ha dit…
Diria que el veritable camí senzillament és el que un va fent, el que va vivint.
GEMMA ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Deric ha dit…
ja saps, si es pot expressar, no és el camí, per tant no és el google
Enebea ha dit…
Doncs la frase és molt prometedora.

Fa molts anys me'l vaig comprar, però no m'hi he posat encara...

Bona sort.
sànset i utnoa ha dit…
ui... jo no en sé gaire, però també sóc dels que creuen que ni guguel ni uiquipèdia són el camí.

*Sànset*
rits ha dit…
google ajuda, xò de vegades,.,.. fa mal de cap!! quan em vaig trencar el peroné vaig mirar què hi sortia... i va ser depriment. millor no saber-ne tant!
sort amb Tao!!! qualsevol moment és bo. el que et vingui de gust

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...