Començo el Tao, desitgeu-me sort perquè aquesta és la primera frase:
"Pel que respecta al Camí, el Camí que pot expressar-se no és el veritable Camí".
Perquè avui? Potser perquè avui m'ha aturat una persona desconeguda per parlar-me d'una teoria sobre les persones que tenim el front ample. Me l'he cregut, i tant! Tot i que més tard, buscant al Google quelcom sobre això només he trobat coses com: "Famosos amb el front ample", "Tinc la cara allargada i al front m'hi arriben a cabre uns tres dits i mig, això per vosaltres és ample o estret?", i millor no parlar de les respostes, etc.
Aleshores, entre les dues coses d'avui arribo a la conclusió, i començo a pensar que, el veritable camí no deu ser pas el Google, no?
12 comentaris:
no, definitivament no :) I pel front ample no hi ha millor solució que un serrell :P
Bona la frase.
Una "front ample"
No, això sí que no. No has de dubtar de Google mai. Si no has trobat alguna cosa, és que no l'has sabut buscar bé. Google és una nova divinitat, cal tenir-li respecte.
Hahaha què bo!! ;-))
Podríem dir que Google no és el camí per les coses transcendents... per tot allò més quotidià, pot ser de gran ajut ;-))
Podríem dir que Google ens pot ajudar en els petits camins, però que el que no hi trobarem és el Gran Camí :-))
La frase que ens poses és molt interessant per reflexionar... Ara bé... que té moltes pàgines? Perquè si a cada frase un s'ha d'aturar a pensar molt, en pots tenir per mesos... tot i queeee... què són uns quants mesos comparats amb l'eternitat? ;-))
El tao, pot durar tota la vida, si vols!
Ara això de la teoria del front ample no sé pas de què va... :)
I el Google... ja no podríem viure sense ell... :) Sigui camí, drecera o estimball.
I quina és la teoria de la gent amb front ample? N'hi ha alguna per als de orelles grosses? O de braços curts? O de nas de patata? O de llavis estrets??
jaja
Malament anem si no sabem quin és el camí bo jajaja.
Diria que el veritable camí senzillament és el que un va fent, el que va vivint.
ja saps, si es pot expressar, no és el camí, per tant no és el google
Doncs la frase és molt prometedora.
Fa molts anys me'l vaig comprar, però no m'hi he posat encara...
Bona sort.
ui... jo no en sé gaire, però també sóc dels que creuen que ni guguel ni uiquipèdia són el camí.
*Sànset*
google ajuda, xò de vegades,.,.. fa mal de cap!! quan em vaig trencar el peroné vaig mirar què hi sortia... i va ser depriment. millor no saber-ne tant!
sort amb Tao!!! qualsevol moment és bo. el que et vingui de gust
Publica un comentari a l'entrada