dimarts, 28 de setembre del 2010

L

Mentre anuncien la possible retirada del límit de vuitanta pels conductors novells, vaig a seixanta per una carretera amb tres carrils, i ja tinc 18 anys de carnet. Busco amb la mirada la sortida 29, m'hi atanso i per sorpresa meva m'aturen uns anomenats piquets informatius. Faig una trucada, amb el mans lliures es clar, i li pregunto a la secretària que busqui piquets al diccionari, però ni en un idioma ni en l'altre ho troba. Després ho busca a Google, però li dic que vagi amb compte que l'SGAE vol denunciar a Google i potser és il·legal això que fa; i el Google el porta a la Viquipèdia. Aquí com a mínim podem esbrinar que en anglès en diuen picketing, en alemany streikposten o piquet de grève en francès.

I finalment quan arribo al meu destí, vaig directament a la contra de La Vanguardia i llegeixo que “Ajudar, donar i escoltar omple de significat la pròpia vida”, en una entrevista amb en Robert Roche, on parla de les parelles, la comunicació i el poder de donar.

I ara que ve el mundial penso... he fet bé de llaçar-me a la piscina, tot i anar amb la L!

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Encara que no surtin al diccionari, està bé que hi siguin, però a ser possible que no siguin violents i que siguin respectuosos.

Assumpta ha dit...

“Ajudar, donar i escoltar omple de significat la pròpia vida”... sí, suposo que sí...

Deric ha dit...

doncs ja es podrien quedar a casa seva els piquets!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...