Quan conduïm fent sempre el mateix trajecte, un s’acostuma al paisatge, a les corbes, a les rectes, als camions, i a tots els obstacles que ens trobem que sempre son els mateixos. Això fa que ens relaxem, i no ens n’adonem per on passem. Fins i tot acabem dient que el cotxe ja hi va sol. És com si poséssim el pilot automàtic Aquest relaxament permet entretenir les neurones en altres històries, feina, amics, problemes, alegries etc. Però de sobte un dia tenim un avís, i no sabem com, hem frenat i hem esquivat un desastre. Ens donem compte aleshores que teníem la visió posada en un altre lloc. Altres cops no cal aquest tipus d’avís, senzillament no hi ha maneres de visualitzar el recorregut que hem fet, cosa que implica que no hem estat atents. Doncs això passa també amb els dies, les setmanes o potser el mesos, la única diferència és que aquests espais de temps ja no són recuperables, els hem perdut. Amb el cotxe podíem recular, amb el temps no encara.
Amb aquesta reflexió no em vull sumar al continu bombardeig de viu el moment, fes coses, moltes coses, quantes més millor que la vida son quatre dies. Només vull destacar-ne una, observa, estigues atent.
Amb aquesta reflexió no em vull sumar al continu bombardeig de viu el moment, fes coses, moltes coses, quantes més millor que la vida son quatre dies. Només vull destacar-ne una, observa, estigues atent.
18 comentaris:
estigues atent i viu intensament cada instant de vida... però no cal córrer... assaboreix cada instant a poc a poc i sense presses, només així gaudiràs plenament del regal de la vida...
bon cap de setmana!
Fins que no et trobes al límit sembles no adonar-te del moment en el què et trobes i q has estat parat, viure, estar atent, somriure, sentir-se viu és important, es viu una vegada oi...
Em sembla interessantíssim el teu escrit d'avui, Estrip.
És ben cert que a vegades vivim com si permetessim que el temps se'ns escapés de les mans i no ens adonem de l'importància de viure cada instant...
Bona nit :-)
Estrip, ara no podré dormir. Això del cotxe és ben real. Jo engego i després d'hora i miotja no sé per on he passat. I amb la vida també passa ais!
De vegades el carpe diem no és fer moltes coses, és més fer un cafè de dues hores, o llegeix el diari un diumenge mentre et menges una pasta, o ves al cine sol i gaudeix... Coses simples.
Buf, com m'han arribat aquestes paraules. Moltes vegades posem el pilot automàtic a la nostra vida, entre setmana ens submergim en el frenètic ritme de la feina i al cap de setmana en la frenètica vida social... i no, no ens fixem en res, no prestem atenció. El més important suposo que és aprendre a gaudir de les petites coses, com sempre s'ha dit però com mai s'ha fet.
Una gran reflexió estrip!
A mi el famós carpe diem em fot de mala lluna, ja t'ho dic ara.
Procurar que tots els dies tinguin algun moment de somriures ja porta prou feina a vegades...
Estigues atent i disfruta dels petits detalls, potser és aquest el secret?
Des que vaig a peu veig més coses .
El cotxe només pels desplaçaments llargs i encara. si puc el tren o l'avió i després a badocar!
bon cap de setmana tardorenc!
Tens tanta raó...jo de vegades em quedo perplexa pensant on sóc, i és que sovint conduim d'esma...i ara que m'encanto amb els cels, pla! Gràcies pel consell!
I trobo que és una reflexió d'allò més encertada. Com ja ha dit algú per aquí, a mi això del carpe diem em provoca al·lèrgia, però si que és cert que els automatismes de vegades ens fan perdre la visió del món i no aprofitem la vida tant com podríem. M'ha agradat molt el post, quan t'hi poses, m'encanta la teva visió del món. Ah, i no m'ha passat desapercebut això de 'amb el cotxe podíem recular, amb el temps no encara. Optimista, sí senyor.
Noi a vegades son frases fetas amb bona intenció tampoc es questio de posar , noi qyue et fotaras un hostia..
Deu ser la tardor que esn fa estar així...com a més...ai, no voldria dir una paraula que fos malinterpretada per ningu, però es com si la caiguda de les fulles ens fes caure a nosaltres dels núvols, de la inspiració del moment.
Tampoc em facis gaire cas, que avui tinc ganes de xerrar però no trobo les paraules simples per descriure el que m'envolta, estic tonta, ho se, més que els altres dies :-(
Un petonas!!!!
realment cert! s'ha d'estar molt atent quan condueixes i a mi també em passa això que a vegades no recordo e trajecte perquè condueixo amb el cap a un altre lloc.
Una molt bona reflexió i quina gran veritat. Els ulls s'han de dur ben oberts, sempre, com si fos la primera vegada!
Bon diumenge, maco!
perquè cada dia ens podem trobar petits tresors amagats als ulls de cada dia, no?
M'ha agradat molt!!
... I si vas escoltant el Carrusel Deportivo i a sobre el teu equip va perdent, ja no et dic res d'on tens l'atenció.
si la teoria crec que la tenim clara...
És una molt bona reflexió on tots hem de de tenir-la en compte. Poques vegades ho fem de prestar atenció a les coses, dies, mesos, circumstàncies, i és molt fàcil dir tot això de "viu intensament", doncs no sempre ens va bé per fer-ho. I com dius, amb el temps no podem recular. Cal ser positiu coi!!!
Publica un comentari a l'entrada