Ves al contingut principal

el que més m'agarada de tu

El que més m'agrada de tu:

Que sempre he fet el que he volgut amb tu,
i ara tu fas el que vols amb mi.

Que quan vull que et quedis te'n vas
i quan vull que te'n vagis et quedes.

Que només el ritme pot anar en contra teu.

I que de vegades et maten i tu en canvi
de vegades ens cures.

Comentaris

Assumpta ha dit…
L'amor?

(No n'estic segura, eh? però l'he llegit quatre vegades i... és el que em ve al cap)
XeXu ha dit…
Jo aposto per el tEmps! Pensava que era una endevinalla, i com que veig que l'Assumpta ja ha començat a jugar...
Assumpta ha dit…
I tant!! és el temps!! ara ho veig!! jeje
Ai!! m'he equivocaaaaaat!! :-))
Jordi Casanovas ha dit…
si era una endevinalla, ara ja ho han dit.
khalina ha dit…
Jo també voto pel "temps". I ho he pensat abans de llegir als altres.

Es cert que el temps ho cura tot, o almenys li dóna una altra perspectiva...

I jo que no tinc temps per matar. A mi em falta de temps!
Cesc ha dit…
I ara m'agradaria saber a k o ki et refereixes...
Striper ha dit…
Aixo son coses del amor que no es perfecte.
iruNa ha dit…
A aquestes hores i amb ressaca no estic molt inspirada així és que em decanto per la solució fàcil, que és la que ha dit en XeXu...
i haurà premi per qui ho endevini? jeje
Rita ha dit…
No hi havia caigut pas doncs, però, després de llegir en xexu, penso que sí que deu ser el temps.
fada ha dit…
El Jesús Maria Tibau organitza concursos. Tu també podries fer-ho. Ah! I el premi pel Xexu, eh? que sense llegir els comentaris jo tampoc hi havia caigut! ;)
rits ha dit…
i jo que pensava que anava de romanticisme..... m'ha agradat la idea que sigui el temps!!!!
Doe ha dit…
Llàstima que sigui finit i no es pugui comprar a les botigues... o potser és això el que el fa especial?
Què preferirieu? Tenir-lo tot o tenir-ne poc?
Delfica ha dit…
Parlem d'ell en termes possessius, però mai vivim el demà, ni ens recordem de l'avui tot enyorant l'ahir. Ben trobat.
XeXu ha dit…
Però hi ha premi o no?
estrip ha dit…
això dels premis no és el meu fort!
però sí, és el temps.

Tot i que a l'amor com diu l'assumpta al primer comentari, també li va bé!
zel ha dit…
El que a mi m'agrada és com ho escrius, la veritat, suggerent i encisador, amb el punt de contradir que a mi m'agrada!
Albanta ha dit…
Bé, a estes alçades dir que és el temps o l'amor ja no te massa gràcia, Però m'encanta el plantejament que has fet, i la forma de descriure-ho sense paraules.
Per cert.... és el temps no?
Efrem ha dit…
jo anava a dir el descans xD
labruixoleta ha dit…
bona forma d'explicar el temps. De vegades també el congelen, i un somriure tb cura :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…