Ves al contingut principal

visió

He tingut una visió, eren les cinc de la tarda, just acabava d’aparcar el cotxe, i de sobte m’he vist dormint plàcidament al llit. Estava somiant i he pogut veure el somni que tenia. He agafat un paper i un llapis i l’he anat descrivint amb tot detall fins al seu final. Després em movia a una costat i a l’altre i em tornava a posar de cares amunt, amb les mans juntes sobre el ventre, com sempre. Fins que la visió ha acabat, he apagat la radio del cotxe, he agafat les claus i he sortit, amb tanta mala fortuna que he posat el peu en un d’aquests quadres de terra que envolten els arbres de l’acera, ara plens de fulles tardorenques, i quasi que veig a terra, però per sort tinc bons reflexos. Un moviment sobtat alhora amb una tensió muscular d’un instant minúscul, com un espasme, m’ha fet obrir els ulls. Estava somiant, i he somiat que somiava, me n’he adonat em sembla, no ho sé... Potser si que era una visió, en el somni d’aquesta nit ho esbrinaré.

Comentaris

Striper ha dit…
Carai nano bé ja ens explicaras..
Cesc ha dit…
Esbrina-ho... però recorda que es poden somiar diferents vegades en un dia...
Jordi Casanovas ha dit…
busca a la guantera del cotxe a veure si hi ha el paper...
Tals ha dit…
et veig molt cartesià, gairebé et diria immers en el teatre de la vida. Dijous tinc un examen de Descartes, és curiós com a vegades el tempo del teu blog i el de la meva vida semblen tan propers.
Assumpta ha dit…
Estrip... crec que últimament dorms poc.

L'altre dia et vas quedar com un tronc vestit sobre el llit i et vas despertar pel matí amb la sensació de no haver dormit gens... i ara això.

Va, et preparo una infussió, una til·la i ja veuras com descansaras molt bé :-))
XeXu ha dit…
Quina manera de complicar-se la vida, ja no saps si tens visions dels somnis, o si somies que tens visions... que complicat!
Rita ha dit…
Com deia Calderón... "la vida és somni i els somnis somnis són...". Compte on poses els peus! :-)
instints ha dit…
has trobat el paper? jeje.
has esbrinat què era, si visió o somni?
potser era un somni despert...
elur ha dit…
Somiar que somies... m'ha passat alguna vegada i és inquietant.
Compte amb les "trampes" que hi ha sota les fulles!
fada ha dit…
El teatre dins el teatre, el somni dins del somni... Flux i reflux de consciència. Però de tant en tant va bé tocar de peus a terra! Espero que arribis a dilucidar què és què. Un petó.
rits ha dit…
somniar despert,...quina delícia! però això de somiar despert ja té aquests petits problemes de despistes, relliscades, caigudes,...
espero que de la nit hagi estat igual o molt millor
Doe ha dit…
Això és felicitat acumulada. M'ho va un catedràtic de la universitat. Somiar despert és senyal de felicitat.
Déjà vie ha dit…
kuan ho escrinis escriu en un paper. ;)
Delfica ha dit…
per sort has tornat i no has anat per terra. Somiar és un regal del subconscient.
estrip ha dit…
estic segur que aquesta nit passada he somiat el que em tocava somiar, però no ho puc explicar perquè ja se m'ha esborrat. Hauria de ser el que ja vaig somiar que somiava.
labruixoleta ha dit…
a veure si jo avui també somio que somio, i així potser sabré en quina postura somio, que això no ho sé, però diria que amb les mans a la panxa no, o potser tindria pessigolles, i llavors em despertaria. A veure si tot somiant, ho esbrino. Bona nit i bons somnis :-)
Jordi Moreno ha dit…
jeje, això també m'ha passat algun cop, però menys original. O sigui despertar-me un parell de cops perquè el primer cop somiava que era al llit. O com a mínim això era el que semblava.
I somiar que ets al llit deu ser senyal de que la vida que portes és massa monòtona, perquè sinó no m'ho explico.
zel ha dit…
vols dir que no t'has posat en un forat de cuc espaciotemporal???jejeje
Clint ha dit…
jo diria que estàs entre Matrix i abre los ojos...ja descriuràs!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…