Ves al contingut principal

llum

Com que no tens ganes d’anar a dormir, i no saps com distreure’t, et tombes sobre el llit amb la roba de carrer, només amb les sabates fora, el llum obert i una música de fons. Amb les mans al clatell, no penses, no rumies, no fas res, no dorms, o et creus que no dorms, perquè de sobte obres els ulls, la música ja s’ha acabat i si no fos perquè des del llit estirat, veus que són quasi les set del matí al rellotge digital i t’has de llevar, no et creuries que has dormit, i tot i haver-ho fet, aquell dia és com si haguessis passat la nit en vetlla.

Comentaris

Deric ha dit…
no m'ha passat mai això però si et lleves descansat no és igual que la vetlla, l'hauras aprofitat
Joana ha dit…
Hi ha nits de tots colors! Però un son de tirada no té preu!
Vinga bona nit!
Assumpta ha dit…
No m'agradaria gens ni mica que em passés això. Sentiria que m'han "pres" una nit... (tot i que me l'hauria "pres" jo mateixa fent això de "m'estiro però no dormo")

Segur que em sentiria tot el dia baldada...
iruNa ha dit…
Ui mare... quantes vegades m'ha passat quelcom semblant! Tot i que no en el mateix context que descrius, però sí que conec perfectament aquesta sensació d'haver passat la nit en vetlla!
Espero que aquest text no sigui autobiografic!
elur ha dit…
Dormir sense descansar és horrorós, dormir sense saber que dorms sembla ser que també...

Aquesta part:
"Amb les mans al clatell, no penses, no rumies..." m'ha fet envegeta, tu. Mai he aconseguit no pensar, no rumiar...

au, bonanit.
Jordi Casanovas ha dit…
i quan et lleves? bé o no?
labruixoleta ha dit…
això d'estirar-se al llit i no pensar i no fer res, i creure que no dorms, i la música de fons, m'agrada. La foto i el títol, tb. Jo tb tinc un rellotge digital pq amb els altres no puc dormir, em molesta el tic-tac. Me'n vaig al llit que és tard, tot i que no em cal despertador que demà no treballo, què bé. Sinó segur que el poso o a les 7 dormiria segur (ament).
Bona nit
XeXu ha dit…
No aconsegueixo entendre-ho, però hi ha dies que tens la sensació de no haver dormit gens, i no és així. Has donat voltes al llit, però en realitat t'has adormit més del que creus. Però més que dir que no has dormit gens, potser seria més encertat que no has descansat gens, tot i dormir. Potser és aplicable al teu cas, però els motius de no descansar se m'escapen. Potser preocupacions, nerviosisme? O substàncies estimulants, diguem-li cafeïna? No ho entenc.
rits ha dit…
em sonen aquestes nits... xò si has aconseguit dormir, encara que et sembli que no has descansat, ho has fet, i això fa tirar endavant
iaiapunkarra ha dit…
Jo si no m'adormia em posava a tocar el sitar com una condemnada. Les meves aptituds sitarenques eren tirant a nul.les, però el seu so era tan lisèrgic que acabava dormint-me de seguida.
Jordi Moreno ha dit…
això passa. i el més fotut de llevar-te creient que no has dormit és que, en menys de quatre hores, el rendiment baixarà en picat. encara que la sensació de no haver dormit sigui psicològica.
Doe ha dit…
Doncs jo és quan més descansat em quedo, quan m'adormo sense voler o sense creure-ho possible.
M'agrada dormir així
Doe ha dit…
Doncs jo és quan més descansat em quedo, quan m'adormo sense voler o sense creure-ho possible.
M'agrada dormir així
instints ha dit…
Jo segur que hagués passat fred, llavors m'hagués abrigat amb la manta o el nòrdic, però igualment mantenint la mateixa posició i segurament deixant la ment en blanc. Em sembla que només m'ha passat una vegada això i no sé si em vaig llevar amb sensació d'haver dormit o no.
khalina ha dit…
A mi m'ha passat alguna vegada quelcom semblant. I no saps on era la ment. I la sensació del temps pot ser tan subjectiva...
Cesc ha dit…
Hi ha nits que passen tant ràpid i que no hagis dormit... hi ha nits tant curtes i especials, i especialment aquest escrit m'ha agradat, m'hi identifico tant!
Striper ha dit…
No se per que aixo que explicas em sembla tant real.
mossèn ha dit…
vaja, curiosa manera d'estalviar en pijames !!! ... salut
fada ha dit…
Al llit... o ben adormit o ben despert! Això d'estar-hi amitges tintes... què vols que et digui... Que dormis bé, avui ;)
Delfica ha dit…
sort que potser ens quedarà la migdiada... ai, són tan meravelloses soles o acompanyades XD
daina ha dit…
no puc nopensar
puc "somiar"
però no nopensar

com es fa?
Albanta ha dit…
A mi em sembla que malgrat la sensació de no haver dormit estaves molt a gust, no pensant, sentint música.... Alguna vegada m'ha passat encara qeu no tota la nit, sols unes hores. Però vaja, si que es descansa així!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…