Ves al contingut principal

operació

Potser el repte és igual a l'adrenalina de la por més les vitamines de la il·lusió. I pot sortir bé o no, en funció que les altres variables siguin multiplicades a la por o a la il·lusió.

Possibles variables:
T: tocar de peus a terra
R: respecte i responsabilitat
I: idees
O: organització

Comentaris

XeXu ha dit…
Nen, però què estàs explicant? El que et planteges és el que sembla que et planteges? Si és així, esperaré la crònica del resultat, hagi sortit bé o no, per aquells que no ho faríem mai. Encara que 'mai' és molt dir, oi?
Assumpta ha dit…
La definició bàsica de repte així, en principi, crec que hi estic d'acord. Ara, de variables n'hi poden haver moltes més, eh? :-)

Per què serà que determinats posts poden tenir tantes interpretacions com lectors? ;-))
Striper ha dit…
Nen avui no me xutat amb Ibuprofeno nomes Paracematol , no se que dirte ah si SALUT!!!! i força al canut.
elur ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
elur ha dit…
a tu et toca triar-ho, la il·lusió multiplica, la por divideix.
instints ha dit…
Hi compta la improvització si no t'ho esperes?
no estic segura si l'he acabat d'entendre, si malpensar o no... hi haurà resposta? De totes maneres, de variants n'hi més no? o no?jejje. La por fa tirar enrere...
Cesc ha dit…
No sé si ho acabo d'entendre, tocar de peus a terra és vital per a dur a terme un repte, el respecta i la responsabilitat, sens dube, sense idees no anem a en lloc, si no t'organitzes, no pot sortir bé... o siguiq ue endavant nano!
Núr ha dit…
Jo és que sóc de lletres... i tantes operacions em maregen... :S
SV ha dit…
La il·lusió ben lubricada amb bones idees i organització pot donar fruits molt bons!

La por és molt fotuda, però. Quan entrem en una espiral de paranoies sobre "el que voldria fer" però "ai, si ho faig què em passarà", ja hem begut oli.

Salut.
iaiapunkarra ha dit…
En el meu cas dependria de si el duplicat és el factor femení o masculí, amb altes probabilitats de resultar exitós només en el segon cas.
khalina ha dit…
I per complicar més el problema, aquí hi ha tres equacions diferents.
Si són tres equacions lliures segurament hi ha més il.lusió. Aquí importa l'organització

Si són dos equacions paral.leles, quan afegim la tercera, aquesta última acostuma a mantenir-se constant però incrementa la por de les paral.leles jeje

Ara encara ho he embolicat més
estrip ha dit…
sempre m'agraden les interpretacions que rebo dels comentaris. Amb aquestes però he de dir que trio ve del verb triar i no pas de tres.
Però això no vol dir que els trios que venen del tres no em semblin bé. Bé és igual, no afegiré més incògnites a l'equació o haurem de derivar.
mar ha dit…
repte!
val la pena!
TRIO totes les variables i les multiplico per la il·lusió... la por l'arracono en un sòtan i quan treu el nas, em creixo, la deixo enrera, per poder avançar i assolir el repte plantejat...
què seria la vida sense reptes?
rits ha dit…
Uix... m'he marejat amb els comentaris...
l'adrenalina la genera un mateix i les vitamines sempre les pots augmentar amb factors externs... la il·lusió depen de tantes coses.... a mi m'agrada la variable de les idees...la imaginació sempre ens pot fer volar...
i com la majoria, el trio que havia deduit és numèric i no gramatical,..
elur ha dit…
aviam si hauré sigut l'única de llegir "elegeixo" al "trio"...
deu ser que tinc poca imaginació?
Eli ha dit…
Jo també estic amb l'assoliment de nous reptes... però el meu, no es fa amb un trio....
Això que és una aposta?? Un trii el trio???
Ai, ara mhe perdut!!!!
Sigui el que sigui, molta sort!!!
:-D
Menxa ha dit…
Un escrit molt de lletres i també de ciències, no? Però molt encertat!
I si fem el repte càlculs i ho deixem en mans de l'atzar i nosaltres mateixos?
elur ha dit…
(I fins al cap de 3 dies i 3 comentaris no se m'ha ocorregut desitjar-te sort!)
zel ha dit…
jo no sóc d'equacions, però l'afeit de les lletres de les opcions, on surt, "trio", semblant a escollir, em sembla de bon aprofitar...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…