Ves al contingut principal

odissea

Encara que el temps no em deixi escriure les paraules que em fan somiar cada dia, continuo llegint versos de desconeguts que els han perdut, i continuo emocionant-me quan la lluna desprèn tanta llum com la d’avui, encara que només la pugui observar des de la finestra del cotxe en marxa. Les presses em criden com les sirenes cridaven Ulisses i em lligo ben fort a la lentitud. Perquè sé que les rimes m’esperen fidels per explicar l’odissea d’aquesta brillantor mortal que em reflexa un camí.

Comentaris

Anònim ha dit…
Un text curt, però les seves paraules, com sempre ben descrites i plenes de sentiments, m'agrada :)
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Tals ha dit…
saps què?
just avui he acabat La lentitud, de Milan Kundera, i també avui m'he fixat en com era de maca, la lluna plena i he pensat que tots segurament estavem mirant la mateixa lluna.
Cada dia m'agrada més el teu blog. Tinc curiositat per saber qui ets, què fas...alguna pista?
Assumpta ha dit…
I jo, com tantes vegades em passa, em quedo sense paraules per poder comentar això que és poesia... M'agrada molt...
khalina ha dit…
Al final no has respost a l'endevinalla del post anterior, però com aquest post comença amb que el temps no et deixa escriure... i les presses et criden. I m'agrada llegir-te perquè mai sé per on sortiràs. Ets molt original
Albanta ha dit…
Malgrat les presses encara has trobat les rimes per fer-nos somniar als que et llegim. No deixes mai d'emocionar-te el veure la lluna!!!
Ahh!! Gràcies pel comentari que m'has deixat...
Un petó per tu també.
Striper ha dit…
A mi m'agrada tenir un cami i caminar sigui com sigui.
Rita ha dit…
"...em lligo ben fort a la lentitud." Les teves paraules, tot i les presses, són exquisides. M'encanta com escrius! :-)
e ha dit…
Què és el que t’apressa el dia a dia?
Lliga’t ben fort a la lentitud, poeta!
elur ha dit…
El repte està en aconseguir el que deies en el post anterior malgrat les presses...
"Que sempre he fet el que he volgut amb tu..."
com deia algun altre poeta: "vísteme despacio que tengo prisa..."
un post preciós. un petó de bon dia!
Doe ha dit…
I sembla que ella no en tingui de pressa, a intervals, continua...
Doe ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
rits ha dit…
poc a poc i bona lletra!

les temptacions malicioses no porten a cap bon port!! encara que siguin sirenes...
instints ha dit…
doncs jo no he vist la lluna aquesta nit, però tal i com ho descrius tot l'acabo de veure.. m'ha agradat molt!!!
labruixoleta ha dit…
un escrit molt bonic. Continuarem llegint els versos perduts dels desconeguts, si els vols compartir. Bona nit de lluna plena
mar ha dit…
preciós escrit...
m'agrada...
llegir versos perduts de desconeguts...
i lligar-me ben fort a la lentitud...
la lluna? preciosa... convida a llegir i escriure en un paradís sense temps...
un petó
Jesús M. Tibau ha dit…
el temps d'escriure le sparaules segur que arribarà, no pateixis. L'important és no parar d'acumular emocions i sensacions.
Jo Mateixa ha dit…
Jo l'he vist aquest mati en marxar cap a la feina, en menys de 10 minuts s'ha amagat darrera uns edificis i semblava que haguessin ences les llums d'un camp de futbol, no se si es que la veia tant aprop però m'enlluernava.

Per sort ningu ens pot treure, encara, el plaer de contemplar un espectacle tant màgic.

Petons!!!!
Delfica ha dit…
Quan era petita mirava la lluna, com em seguía, tan si m'aturava, corria o m'amagava... he recuperat aquells moments llegint-te.
Gràcies
estrip ha dit…
avui precisament a la contraportada de La Vanguardia parlen del les presses i del temps.

Ja vaig que quasi tothom mira és a la lluna de tant en tant, ben fet!

Merci
Menxa ha dit…
Ostres. Jo la lluna tant sols la miro cap al tard quan encara hi ha molta llum i no brilla gaire... tot i que hi penso molt!! A vegades fins i tot hi somio.

El teu text és genial. Suposo que no fa falta ni que t'ho digui. A més, veig que per aquí dalt tenen curiositat per saber alguna cosa de tu. Ben bé em passa el mateix. Tot i que el teu misteri encara dóna més encant al que escrius, tot s'ha de dir, je, je!!

Espero que aquesta falta de temps no et duri gaire!!!


No sé com m'ho faig però cada cop que vinc aquí escric la Bíblia... perdona'm! ;)
fada ha dit…
Doncs jo me n'aniria seguint el camí de les rimes per arribar als estels, que segur que hi porten. Un petó.
zel ha dit…
Jo també he mirat la lluna pensant rimes impossibles que després he oblidat...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...