dissabte, 18 d’octubre de 2008

mireu

Remenant en un calaix que feia anys que no hi furgava, dins d'una capsa d'aquelles on s'hi guarden anells o arracades, m'hi he trobat uns paperets barrejats. Semblaven bocins d'un mateix full on un dia hi devia escriure alguna cosa que no em va agradar i la vaig esparracar. El motiu que no ho llences no el sé, i l'ordre en que estaven les paraules tampoc, així que la reconstrucció ha estat el que la contemplació del moment actual m'ha deixat, i m'he regalat això:

Mireu la vida com corre
i jo aquí assegut en aquest escaló que es trenca,
corre l’aire, i em trepitja
l’animal més gran de la selva,
corre la pols i ara no em veuen,
se’n va, i tampoc em veuen,
em despullo i la pluja em mulla
i rellisco, rellisco amunt,
em cauen les monedes.

Mireu la vida com s’atura
i jo assegut en aquest escaló trencat,
no em veig a mi mateix,
pugen del infern les muses
pugen, i passen de llarg.
Les boques ja no criden,
per escrit! per escrit!
et demanen la paperassa,
deixeu-me dormir la nit!

16 comentaris:

Cesc ha dit...

Buscar entre els nostres records sempre porta paraules desordenades però acaben tenint un significat que en aquell moment era important, la veritat, la vida es mira i tal i com acaba... no et deixava dormir massa la vida oi...

Clint ha dit...

esta bé això de relliecar cap amunt!
Quines coses tenen els records...

elur ha dit...

En segons quins casos, és millor construir paraules noves a partir de les velles... però noi... ara mateix no sabria què dir-te a part de que passis una bona nit i que puguis ben dormir, aquesta i totes les que la segueixen.
Qualsevol dia d'aquests encalçaràs una musa al vol.

Doe ha dit...

Sembles estar saturada d'estimuls per estar simplement sentada al graó d'una escala.
Potser és que mirar enrere t'ha donat vertigen i t'has espantat?
Dorm, dorm una nit, demà ens dius què. No te n'oblidis.

labruixoleta ha dit...

uix, quin regal t'has fet. Barreja de troços de passat esparracat i reconstruit. Doncs nosaltres sí que et veiem, i mirem. La vida com s'atura, la vida com corre, i la pluja que mulla i fa relliscar amunt. Espero que avui puguis dormir la nit i que sigui bona, així que bona nit :-)

Assumpta ha dit...

Avui mateix, desprès de dinar... amb el meu marit parlavem d'això: de com a vegades la vida corre i a vegades s'atura.
I no sé si nosaltres hi podem fer res...

Deric ha dit...

menys mal que no el vas llençar, és molt bonic

Striper ha dit...

Jo també tinc una caixa amb bons recordrs i bones sensacions.

mossèn ha dit...

jo soc molt desordenat ... tant que no c pas on he deixat el cap !!! ... salut

fada ha dit...

Ni amb pols ni sense: després de passar-te per sobre un elefant, com vols que et vegin!! Perdona, però no he pogut evitar un somriure quan t'he imaginat com un d'aquells dibuixos animats que s'aixequen de terra i són tots plans... Bromes a part, és bonic el resultat d'aquesta recomposició. Bona setmana.

rits ha dit...

Retrobar-te amb coses passades et poden evocar a recordar com estaves llavors i com has canviat.

instints ha dit...

El orden de los factores no altera el producto... no? Perquè vegis, en el passat erets un artista de la poesia, i en el present, un artistàs.
Molt xulo!!!

khalina ha dit...

Caram quin poema!
Jo, si trenco papers els llenço i ja no es poden recuperar... I segns quin, em costa llençar-los, però de vegades després de guardar-los uns quants anys, veig que ja no té cap significat, que la memòria ha esborrat els records, i deixo pas al nou demà. Altres vegades, decideixo allargar-los la vida :)

zel ha dit...

Aquest regal vingut del temps passat ha sigut un regal per nosaltres...els escrits que jo trobo fan més aviat pena... petonets!

Jordi Casanovas ha dit...

és curiós això, l'estrip es troba el passat estripat en una capsa

Joana ha dit...

Vena de poeta guardat en un calaix!
a mi també m'ha agradat!