Ves al contingut principal

mireu

Remenant en un calaix que feia anys que no hi furgava, dins d'una capsa d'aquelles on s'hi guarden anells o arracades, m'hi he trobat uns paperets barrejats. Semblaven bocins d'un mateix full on un dia hi devia escriure alguna cosa que no em va agradar i la vaig esparracar. El motiu que no ho llences no el sé, i l'ordre en que estaven les paraules tampoc, així que la reconstrucció ha estat el que la contemplació del moment actual m'ha deixat, i m'he regalat això:

Mireu la vida com corre
i jo aquí assegut en aquest escaló que es trenca,
corre l’aire, i em trepitja
l’animal més gran de la selva,
corre la pols i ara no em veuen,
se’n va, i tampoc em veuen,
em despullo i la pluja em mulla
i rellisco, rellisco amunt,
em cauen les monedes.

Mireu la vida com s’atura
i jo assegut en aquest escaló trencat,
no em veig a mi mateix,
pugen del infern les muses
pugen, i passen de llarg.
Les boques ja no criden,
per escrit! per escrit!
et demanen la paperassa,
deixeu-me dormir la nit!

Comentaris

Anònim ha dit…
Buscar entre els nostres records sempre porta paraules desordenades però acaben tenint un significat que en aquell moment era important, la veritat, la vida es mira i tal i com acaba... no et deixava dormir massa la vida oi...
Clint ha dit…
esta bé això de relliecar cap amunt!
Quines coses tenen els records...
elur ha dit…
En segons quins casos, és millor construir paraules noves a partir de les velles... però noi... ara mateix no sabria què dir-te a part de que passis una bona nit i que puguis ben dormir, aquesta i totes les que la segueixen.
Qualsevol dia d'aquests encalçaràs una musa al vol.
Doe ha dit…
Sembles estar saturada d'estimuls per estar simplement sentada al graó d'una escala.
Potser és que mirar enrere t'ha donat vertigen i t'has espantat?
Dorm, dorm una nit, demà ens dius què. No te n'oblidis.
labruixoleta ha dit…
uix, quin regal t'has fet. Barreja de troços de passat esparracat i reconstruit. Doncs nosaltres sí que et veiem, i mirem. La vida com s'atura, la vida com corre, i la pluja que mulla i fa relliscar amunt. Espero que avui puguis dormir la nit i que sigui bona, així que bona nit :-)
Assumpta ha dit…
Avui mateix, desprès de dinar... amb el meu marit parlavem d'això: de com a vegades la vida corre i a vegades s'atura.
I no sé si nosaltres hi podem fer res...
Deric ha dit…
menys mal que no el vas llençar, és molt bonic
Striper ha dit…
Jo també tinc una caixa amb bons recordrs i bones sensacions.
mossèn ha dit…
jo soc molt desordenat ... tant que no c pas on he deixat el cap !!! ... salut
fada ha dit…
Ni amb pols ni sense: després de passar-te per sobre un elefant, com vols que et vegin!! Perdona, però no he pogut evitar un somriure quan t'he imaginat com un d'aquells dibuixos animats que s'aixequen de terra i són tots plans... Bromes a part, és bonic el resultat d'aquesta recomposició. Bona setmana.
rits ha dit…
Retrobar-te amb coses passades et poden evocar a recordar com estaves llavors i com has canviat.
instints ha dit…
El orden de los factores no altera el producto... no? Perquè vegis, en el passat erets un artista de la poesia, i en el present, un artistàs.
Molt xulo!!!
khalina ha dit…
Caram quin poema!
Jo, si trenco papers els llenço i ja no es poden recuperar... I segns quin, em costa llençar-los, però de vegades després de guardar-los uns quants anys, veig que ja no té cap significat, que la memòria ha esborrat els records, i deixo pas al nou demà. Altres vegades, decideixo allargar-los la vida :)
zel ha dit…
Aquest regal vingut del temps passat ha sigut un regal per nosaltres...els escrits que jo trobo fan més aviat pena... petonets!
Jordi Casanovas ha dit…
és curiós això, l'estrip es troba el passat estripat en una capsa
Joana ha dit…
Vena de poeta guardat en un calaix!
a mi també m'ha agradat!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...