Ves al contingut principal

13D

Avui i demà és el millor dia per llegir la premsa internacional i adonar-se'n que alguna cosa es mou a Catalunya. Vilaweb en fa una recopilació...

Comentaris

Clidice ha dit…
gràcies pel link :) i encara queden més dies :)
elur ha dit…
movem-nos... molt! fins a marejar completament als que ens voldrien tenir ben quiets!
Carme ha dit…
Gràcies per l'enllaç, aquest és un dels efectes que pot tenir el 13-D, l'opinió internacional.

Som-hi!
Striper ha dit…
Ara me la miro segur que sortim força no.
Déjà vie ha dit…
potser aixi descobreixen qui som.
Assumpta ha dit…
Gràcies per aquest enllaç!!

Com tu dius molt bé: ALGUNA COSA ES MOU A CATALUNYA!! :-))
Anònim ha dit…
Resulta estrany i tot, gran vilaweb
Assumpta ha dit…
Eeeeei!!! estic ja veient els titulars de premsa de molts països del món!! :-))
Gràcies per haver posat l'enllaç!! :-)
sanset i utnoa ha dit…
Gràcies pels enllaços!

Almenys, per un dia, existirem al món!

*Sànset*
Assumpta ha dit…
Estrip t'agafo l'enllaç per una mena de muntatge que estic fent al meu blog! Gràcies!! :-))
Albanta ha dit…
Gràcies per tota l'informació, la de la vall de l'Ara i pels enllaços del vilaweb. Abans havia estat ja mirant-los i si que s'està fent ressó internacional. Espere'm que tinga els seus fruits.
Ma-Poc ha dit…
Ja ho pots ben dir. Esperem que es mogui durant força temps!
zel ha dit…
Doncs per mi ha sigut una descoberta... gràcies!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...