Ves al contingut principal

notícies

M'he trobat un amic periodista pel carrer que feia temps que no veia i hem parlat una mica sobre les notícies d'Internet. Es queixa i comenta que no s'ha de fer molt cas del que es diu a la xarxa, en blocs, fòrums, planes no oficials de notícies etc. Que la informació veraç i contrastada és als diaris de tota la vida, on hi han el periodistes professionals (no posaré exemples de professionals... que hi ha de tot). I jo em pregunto aleshores, i de quin diari? Perquè en llegeixes un i explica una cosa, en llegeixes un altre i n'explica una altra, i a vegades diuen tal animalada que queden retratats. Vols dir que no és el bon criteri del lector qui decideix quines coses s'ha de creure i quines no, ja siguin sortides de la xarxa com d'un diari de tota la vida? Si fins i tot agències com la Efe, France o Europa Press a vegades publiquen rumors falsos. Jo personalment, recomano els blocs! Queda dit!

Comentaris

Assumpta ha dit…
Jo crec que tots dos teniu raó :-))

A la xarxa és més fàcil escampar mentides... però és un mitjà boníssim per conèixer notícies certes que potser els diaris "de sempre" no expliquen...
En general, tinc la premsa escrita com a quelcom fiable (altres coses són les interpretacions, comentaris, editorials, opinions, etc. que donin de les notícies) em refereixo a "fets" :-)

I també a la xarxa hi ha llocs d'absoluta fiabilitat :-)

Potser és això que dius que, amb bon criteri, podem saber una mica què hem de creure i què no.
Deric ha dit…
a això del teu amic periodista se li diu corporativisme, jo també recomano els blogs!
òscar ha dit…
Al terme mig hi serà la realitat. Massa diaris (i els seus professionals) són en mans d'una empressa amb motivacions econòmiques molt més fortes que la veracitat. I també massa informació de la xarxa és un pim-pam-pum. Per tant, llegir molt i escollir.
elur ha dit…
tenint en compta que no hi ha un sol diari ni bloc ni plataforma... imparcial, completament objectiu i bla,bla,bla, el millor és agafar una mica d'aquí, una mica d'allà i no creure's gaire res de res. Tot plegat de la missa no ens n'expliquen ni una milèssima part.
XeXu ha dit…
Quina gran veritat la que dius! Aparentment, jo donaria la raó al teu amic, perquè penso que la informació s'ha de treure de les fonts fidedignes. Però llavors hi ha dos temes aquí. Les fonts fidedignes menteixen i manipulen la informació. I l'altre, que la informació que donen depèn molt del color polític al que són afins. A qui hem de creure, doncs? Penso que cadascú ha de ser prou grandet i intel·ligent per creure una cosa o altra, però sempre amb reserves, i mirant de contrastar la informació.
rits ha dit…
Fa temps, en una conferència de l'Arcadi Oliveras, ens va dir que per saber la veritat cal llegir-se dos o tres diaris, i crear-ne una de pròpia, fruit del propi raonament.
I em va quedar força gravat, però esclar qui acaba llegint-se dos o tres diaris al dia? si amb prou feines en mirem un...
kweilan ha dit…
No et pots quedar només amb una font d'informació. S'ha de llegir tot amb un cert distanciament i a poc a poc fer-te la teua opinió.
el gatot ha dit…
com més va, més angúnia em fa sentir qui defensa o desprestigia col·lectivitats en "massa";

penso, però, que hi ha veritats refranyeres que perduren i que encara és cert que abans s'agafa a un mentider que a un coix...

si és així, no sé perquè als periodistes "oficials i titulats" els fa tanta por la xarxa; les mentides, en paper o en bytes, s'acaben reconeguent o reconeixent.

I les pors, segueixen demostrant les inseguretats pròpies i les pròpies febleses...
Anònim ha dit…
hi ha tantes coses que ningú acaba entenent.
khalina ha dit…
és complicada la imparcialitat.
En un mateix dia veureu com la mateixa notícia uns diaris l'expliquen en cinc ratlles, i no ho expliquen tot. D'altres s'extenen massa. Els titulars poden variar. Buff
Clar que a internet també hi ha molts rumors, mails que són enormes mentides.
Jo em crec poc i ja està, o una mica de cada com deien per aquí.
Mira, crec que en general els blogs parlen més amb el cor. I el cor té més veritats
auf dem Weg ha dit…
Com sempre: a tot arreu hi ha de tot! ;) Mentides però també vivències en primera persona de fets d'actualitat. Suposo q tot és aprendre a triar ;)
Anònim ha dit…
jeje m'ha fet gràcia perquè tothom defensa el què és seu i aquest senyor ho ha fet, però tu clar que sí, defensa el què és teu i el què tu creus, perquè és molt important el què un creu.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...