© Eloïse Duy
Tot i que sembla confús,
l'aigua és aigua,
i els núvols són núvols.
l'aigua és aigua,
i els núvols són núvols.
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
15 comentaris:
i els núvols són aigua :)
Però l'aigua no són núvols...
...i la foto molt bona. Llàstima que no es pugui presentar al nou concurs de fotografia...
jugues amb l'espectador? m'agrada.
xexu, ;)
Tant lluny però tant aprop...
Molt bona la foto.
*Sànset*
òstia, ara ja no sé què és aigua i què és núvol després de mirar-la contínuament!!
m'encanta :)
Boníssima!
Petons!
És boníssima... et quedes enganxat mirant i mirant on és cada cosa :-)
i aquestes barques què són?
Estranya foto i xula... Però són barques? Fa estona que la miro i no ho veig...
Si els núvols són aigua, quan plou hi ha aigua dins l'aigua...
elur, i l'aigua són núvols?
Carme, tot és molt confús!
Xexu, llàstima... a veure si els reis em porten una càmera.
Déjà, jugo, jugo!
sanset, i tant a prop i tant lluny!
instints, la ment ens enganya potser?
Clidice, sense pensar, es clar que sí!
Rita, una bona troballa sí.
Assumpta, desenganxat, desenganxat, cada cosa al seu lloc!
Deric, les barques són barques, com diria en Casasses!
Ramón, i aigua dins el núvols, així de senzill, no?
Quina immensa essència, se m'endu.
sí.
Canvia l'estat però no la matèria, no?
:))
una foto molt xula! Difícil delimitar on és cada cosa.
Ostres cada cop m'agrada més aquesta foto
Publica un comentari a l'entrada