Ves al contingut principal

el cotxe

Que misteriós aquest cotxe que ja fa mesos que sempre aparca davant de casa, un cotxe de 3 portes de color plata, amb un bony rectangular sobre la roda dreta del davant com si hagués xocat contra una columna d'un pàrquing, i amb una rascada just a sobre del far dret que se li ha endut la pintura metal·litzada, talment com si un autobús li hagués fregat amb les seves immenses rodes per tota aquesta zona, es devia emportar un bon ensurt. El fet que aparqui aquí davant sempre, ha fet que de tant en tant m'hi atansi per veure'n l'interior, ple d'ampolles buides i una de mig plena, i un parell de diaris als seients del darrera, segurament caducats de fa setmanes. Sembla bastant net, fins i tot veig que té un bossa de plàstic al costat de la porta que li deu servir d'escombraries. A l'altre porta hi veig un estoig d'aquests on hi caben 10 cd's però que se n'hi acaben posant 50 o 60. I no sembla que fumi, els cotxes dels fumadors es detecten de seguida. M'amago, em sembla que ve!

Comentaris

instints ha dit…
Jo penso que el cotxe és de:

A- Un discotequero que ha sortit de festa i borratxo com una cuba tornant a casa ha xocat amb algun arbre, un fanal i desaparcant ha rallat els cotxes del costat.

B- Un lunero? aquells que empotren el cotxe a les botigues o naus per robar tot el què trobin. (no sé com es diuen...aix)

Corre, marxa!!
Assumpta ha dit…
El cotxe és d'una persona que s'ha quedat sense casa... a la nit hi va a dormir... a vegades, per poder oblidar els problemes, beu... beu massa.
XeXu ha dit…
Jo he pensat quelcom similar a l'Assumpta.
Deric ha dit…
quin misteri, no?
ara, si veiessis el meu cotxe, tinc el terra del copilot ple de caixes buides de galetes, de caramels, de patates fregides... el que fa l'avorriment de conduir més de 2 hores cada dia!
Tirai ha dit…
Va ser una cantonada! L'havien mogut de lloc!
Ah! Espera't! No, aquest no és el meu cotxe! No hi tinc ampolles d'aigua.
És que com té la gent els cotxes siusplau! :p
sargantana ha dit…
una llar amb aillants de goma i parets de vidre..
l'enveja dels del caixer de devant!!
Núr ha dit…
A veure... Jo diria que és un home que va marxar de casa (o el van fer fora...) i aquella nit va pillar un bon gat i va tenir l'accident. Gairebé es mata. Per això ara ha pres la decisió d'aparcar el cotxe davant de casa teva i emborratxar-s'hi a dins, al cotxe parat.

El que no sé és si després torna a casa, perquè hi ha hagut reconciliació, o si dorm dins el vehicle...
rits ha dit…
quin misteri!
el que es`tà clar és que hi passen moltes coses en aquell cotxe
estrip ha dit…
No ho havia dit però les ampolles són d'aigua. Em sap greu però desmunto algunes teories. Una rascada la pot tenir tothom.
kweilan ha dit…
Té un aire de misteri que fa que sembli un fragment de novel.la policíaca.
òscar ha dit…
He mirat al Google (allà hi ha resposta per tot) i d'entre les trobades destacaria ...

1.- Un seguidor del Madrid, emprenyat pel resultat del diumenge, afirma que amb tanta ampolla buida el cotxe no pot ser de ningú més que d'en Laporta després de sortir de la discoteca Luz de Gas.

Hosti, ara s'ha penjat l'ordinador.
Assumpta ha dit…
No, no, no...no faci's trampa... Tots hem vist les ampolles i sabem que no són pas d'aigua, eh? :-))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…