diumenge, 13 de desembre de 2009

aquí a l'Ara

Quant el cel està a punt de neu, tens la llar de foc encesa i fa dies que no trepitges cap muntanya, que reconfortant és obrir una revista de muntanya, gaudir de les fotografies i llegir les precioses descripcions que en fan els seus articulistes quasi bé sempre practicants d'alguna modalitat d'aventura o d'esport en els racons que descriuen o en d'altres. Allò que ens recomanen moltes vegades de, no corris, no vagis en presses, estigues aquí i ara i gaudiràs de tots el moments, es compleix. Es compleix sobretot si descobreixes que existeix un lloc anomenat la Vall de l'Ara situada al Pirineu Aragonès, veïna de la vall d'Ordesa, no menys bonica però si més transitada, i que existeix un riu, el riu Ara, d'uns 70 kilòmetres que és l'únic riu de certa importància de l'estat espanyol on no s'hi ha construït cap presa en tot el seu recorregut. Així que encara que et deixis transportar per la teva imaginació continues estant, aquí i a l'Ara.

(ho llegia al Vèrtex num.218)

8 comentaris:

Striper ha dit...

Desconec aquest indret el busco.

rits ha dit...

què bonic!
no hi he estat, però tanco els ulls i em trobo allà.

Carme ha dit...

Jo tampoc la conec, però ve de gust buscar-la i trobar-la

Deric ha dit...

què bonic! M'agrada el nom La Vall de l'Ara... és molt suggerent, la imaginació se'm comença a disparar i veig un munt d'aventures i d'èssers increibles que potser viuen en aquesta vall on no hi ha passat ni futur, només el present, l'ara...

Cesc ha dit...

Que bé sona, me'n hi vaig.

GEMMA ha dit...

M'agrada, per remullar-me en un altre ara, no aquest que fa fred!

kweilan ha dit...

El Pirineu aragonès té racons molt bonics.

khalina ha dit...

jo com la Gemma, hi aniria però quan fes menys fred