dimecres, 2 de desembre de 2009

shoto

Hi havia un mestre karateka que tenia per pseudònim Shoto quan signava els seus poemes, feia poc més de metre i mig, però la seva disciplina i art, tant en poesia com en karate el feien gran. Shoto vol dir més o menys “pi que es balanceja amb el vent”, i ara de la seva casa en diuen Shotokan.

9 comentaris:

Carme ha dit...

:)

rits ha dit...

no m'estranya que fés poesia amb aquest nom tan poètic.

Saeshmea ha dit...

En el pot petit hi ha la bona confitura, que es diu, no?
No cal gaire espai per desar-hi un munt de creativitat i puresa, només un raconet on encabir una ànima pura.

LLuNa ha dit...

bonic :)

GEMMA ha dit...

I és que hi ha moltes maneres de mesurar la grandesa d'algú.

kweilan ha dit...

Què bonic!

Núr ha dit...

...hi ha algun missatge amagat aquí darrere? És que no acabo d'entendre el que vols dir... ains...

Assumpta ha dit...

La grandesa és a l'interior, igual que la bellesa :-))

khalina ha dit...

les mides físiques de les persones no mostren la mida de les ànimes