Ves al contingut principal

instant 400

"En els esports hi ha un temps. En les arts marcials no hi ha res més que l'instant..."

Taisen Deshimaru-roshi

"... Fem de la vida un art marcial"
Estrip

Comentaris

Carme ha dit…
Gràcies, estrip.

Em va bé llegir això ara mateix.

Només l'instant!

Que siguis molt feliç!
Clidice ha dit…
Que en cada instant puguis gaudir de la joia de respirar :) Felices Festes :)
instints ha dit…
els que han practicat arts marcials això diuen, que en aquest món hi ha una filosofia totalment diferent a la que ven la seva imatge. Que gaudeixis d'aquestes festes i dels instants. Un petó!!
Assumpta ha dit…
Col·leccionem instants preciosos...

Bon Nadal i un 2010 plè d'instants per recordar :-))
Joana ha dit…
La vida està feta d'instants!
Col.leccionem-los!
Bones Festes!!!!
XeXu ha dit…
Mmm... a mi m'agrada prendre'm el meu temps.
Rita ha dit…
Que tinguis molts instants fantàstics i que cadascun tingui el temps que necessiti.

M'agrada aquesta cita!

Bon Nadal, Estrip!
Petons!
estrip ha dit…
Bons instants i bon Nadal a tots!
i gràcies!
rits ha dit…
cada instant és el que compta!

Molt bon Nadal!!!!
Menxa ha dit…
Bon Nadal estrip!! :)
Ma-Poc ha dit…
Quin gran instant! Bon Nadal!
Ma-Poc ha dit…
Quin gran instant! Bon Nadal!
elur ha dit…
:) m'agrada, tot i que em posa nerviosa tot aquest rotllo del carpe diem ;P

espero que estiguis passant un bon nadal!
una abraçada!
khalina ha dit…
que totes les festes siguin feliços instants!

Com Nadal ja ha acabat, bon 2010!
jσrdiciяαch ha dit…
Hola!

Em sembla que no ens coneixem, he arribat al teu blog i m'ha interessat molt felicitats per la feina! M'he fet seguidor del teu i aviat et seguiré molt sovint ja que m'agraden molt els teus continguts. El meu blog és un blog d'actualitat i tendències culturals, espero que t'agradi tant com a mi el teu.

Per cert, el divendres 1 de gener faig un “Especial 2010” amb les novetats culturals i tendències d'aquest nou any que comença, espero que t'interessin.
Molt bones festes i molt bona entrada d'any des de “L'imperdible” :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα
Deric ha dit…
la vida està feta d'instants!
(no sé per què però quan he escrit "vida", he posat "visa", m'haurà traït el subconscient?)
sargantana ha dit…
ja se que vaig tard...pero bones festes estrip
mil petons!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…