blocaire

El blocaire dorm i es desperta abans que el despertador del mòbil soni. Abans de posar els peus a terra, es queda cinc minuts assegut al llit fent unes respiracions per activar-se. Es treu el pijama i es posa els pantalons del xandall. Amb el tors nu, obre els finestrons del dormitori i deixa les portes obertes perquè ventili. Els raigs de Sol d'abans de les vuit li alegren el despertar. Es renta la cara i es recull el cabell. El blocaire es prepara l'esmorzar i se l'emporta al menjador, el deixa a sobre la taula i obre els finestrons també. Treu la planta de sobre la taula i la posa davant el balcó. El menjador celestialment il·luminat. Engega la televisió i posa les notícies.

El blocaire mentre esmorza pensa en el post d'avui i per això escolta amb atenció les notícies. No l'inspiren. El blocaire surt a la finestra i busca amb la mirada. Aquella dona amb el pa sota el braç podria ser el seu tema. Aquella dona li deu preparar l'esmorzar al seu marit abans d'anar a la perruqueria, però, no li acaba de fer el pes la historia. El blocaire ara es despista amb aquells dos nens, nen i nena que semblen germans, i que entren a la pastisseria. En surten amb alguna cosa embolicada amb paper i s'aturen un moment per posar-ho dins la motxilla ja prou carregada. Mentre, a la parada, l'autobús ja ha arribat i els nens corren per no perdre'l; els hi ha anat d'un pèl. L'autobús marxa, i un avi i el seu bastó creuen pel pas de vianants a un ritme pausat i constant. I davant la porta de la caixa ja hi han dues persones fent cua.

El blocaire no sap sobre quin d'aquests personatges escriurà el post, i torna cap a dins. Va a la cuina, es prepara el cafè i engega l'ordinador.

epitafi

Quan era adolescent escrivia cançons mentre somiava trobar el gran amor de la seva vida, quan va ser adult va estimar mentre somiava escriure cançons d'amor, i quan es va fer vell podia escriure cançons d'amor i estimar alhora.

I es que a vegades un epitafi pot resumir una vida.

23 paraules

Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són:

“El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. <<¿S'hi pot posar algú?>>, ha cridat l'Hugo des d'un racó de la seva casa. El ...”

“Las notas sobre mi primera sesión con don Juan están fechadas el 23 de Junio de 1961. En esa ocasión principiaron las...”

“La terra que ha envoltat les teves tendres arrels. Les ha amarat de la seva ànima i s'ha fos en la teva sang....”

sant jordi

"Que el llegir et faci perdre l'escriure", per un dia em permeto el luxe de capgirar la frase original. I afegir: i el regalar, i el somiar, i el riure i l'estimar...

Bona diada a tothom i un record per tots els dracs! Els dracs, que són motiu per fer volar la imaginació ens descobreixen milers de mons fantàstics:

contradiccions

De tots es ben sabut que els homes som contradictoris, no sé si per naturalesa o bé per aprenentatge. Podria posar molts exemples, però entre ahir i avui n'he vist un que em sembla horrorós. Ahir algunes de les persones que eren a les primeres files de l'acte de suport a Garzón pel tema del franquisme han sortit avui honorant la persona d'un altre franquista anomenat Samaranch, i demà seran tots a primera fila en el seu enterrament.

Això m'ha fet recordar un altre personatge anomenat Ryoichi Sasakawa, feixista declarat i membre de l'extrema dreta internacional. Aquest home també va estar relacionat amb l'olimpisme, i aquest home per netejar la seva imatge va subvencionar un fotimer de missions contra la pobresa a l'Àfrica i va untar de diners la Organització Mundial de la Salut. A la seu d'aquesta organització hi ha un bust en honor seu.

No és que els vulgui comparar, Sasakawa era molt més poderós que Samaranch, i a més, un criminal de guerra. Però bé, m'hi han fet recordar.

Els que són amants de les biografies, no es poden perdre la de'n Ryoichi.

pacte

Drac del parc Güell

Ja fa vuitanta-quatre anys que vaig morir amb setanta-quatre. Aquell dia que vam fer el pacte i em vas enviar el tramvia per anar a la casa dels socors de la ronda de Sant Pere, em vas dir que quan s'acabés de construir el sagrat temple podria tornar a la vida i em desposseiries d'aquesta disfressa de sargantana. No em vaig arribar a pensar que trigaríem tant, i començo a estar-ne una mica cansat. Així que m'agradaria refer el pacte o fer-ne un de nou. Et proposo que siguis tu qui vetllis pel temple i que cap forat sota la terra, sigui dels homes o de la natura, l'esfondri. Ara ja no em fa cap gràcia tornar. Digues que em demanes a canvi...

Una altre proposta de relats conjunts.

a la mar

Assegut a la seva cadira, davant del seu ordinador en aquella mena de taula allargada que comparteix amb 4 persones més, talment com la filera d'una classe d'escola. Vuit hores davant d'un full de calcul, mirant com puja o baixa el preu del petroli, acceptant o derogant comandes i aprovant factures. Quan ha d'agafar el telèfon és per resoldre algun problema amb algun proveïdor, i mai queda amb ells per anar a fer unes copes. Sempre allarga més la seva jornada laboral perquè no s'atreveix a sortir el primer de l'oficina tot i haver complert ja amb la seva tasca, no vol que es pensin que ell no s'implica prou. L'hivern ja ha passat i comença el bon temps, però allà dins només veu un reflex del Sol.

Un matí d'aquells, on el Sol a les set sembla que t'estigui ja insinuant de no entrar a la oficina, decideix deixar-ho tot. Ja ha sortit de casa, ha arribat a la fàbrica, entra amb el cotxe fins a la porta, puja a la oficina i carrega algun objecte personal. Mentre, per darrera un mà li dona un copet a l'esquena. És la seva cap:
- ¡Buenos días!
...
...

(conte pel 156è joc literari de tens un racó dalt del món)

apòstol Baltasar

En Garzón assegut al banc dels acusats es deu estar menjant les ungles veient que algú li pot passar al davant en voler investigar més a fons a l'església catòlica. I aquests deuen estar resant perquè l'inhabilitin veient que ells poden ser el seu proper objectiu. En aquest cas segur que en trauria suc, i no cometria cap injustícia, com es va fer amb el diari Engunkaria. Llegeixo en una notícia que les inspeccions que obre l'església catòlica s'anomenen “visita apostòlica”, i jo ja veig que un cop Garzón inhabilitat, aquest es faci apòstol per poder continuar el seu periple personal.

mimetisme

Avui tenia teràpia, i li feia mandra anar-hi com cada dia a excepció del primer quan s'hi va apuntar. Les primeres setmanes estava feliç perquè creia que això l'ajudaria, i aquesta creença el va portar a reduir considerablement el seu consum d'alcohol. Va deixar aquell whisky doble del matí i el cigaló de després de dinar, va canviar el vi de la nit per aigua amb gas, i quan els caps de setmana anava de festa va passar-se dels combinats a la cervesa. Però un dia al cinema, mentre mirava aquella pel·lícula d'espies i dobles espies que començaven el dia amb whisky del més car, repetien a mig matí i abans de dinar, continuaven amb les reunions de la tarda, sopaven amb aquelles noies exuberants acompanyats dels vins més cars i després ja a l'habitació, treien del moble bar l'estrella de la nit, va pensar que ell també volia gaudir de tot això i no només va tornar al consumir el que havia deixat, sinó que ho va incrementar. Després va llegir la notícia i va pensar que potser ell entraria en les estadístiques.

les fonts

Llàgrimes d'aigua,
somriures que il·luminen
entre la molsa
nostres ànimes juntes
en el bressol d'unes fonts.

respirar-te

Entre Blanes i Cadaqués, entre la tramuntana i el llevant, entre els núvols i les muntanyes i a la primavera, el Sol es pon groc vermellós, enfilant el capvespre, darrera la terra garrotxina. Paro el cotxe de camí a casa, i a l'immens prat de soja groc verdós, em planto dempeus amb les mans ben obertes com un espantaocells, fent d'antena per assaborir els milers de colors. I amb el gest simple de desfer-me els cabells i sentir la tibantor per efecte del vent, sento la vida i sento la terra, i em sento a prop de l'amor. No hi ha distàncies si la terra gira i en aquest punt on jo respiro ara i prenc un alè, sóc capaç de sentir-hi el teu respirar.

i tot pot ser

I tot pot ser, i es fon el plom,
i la rosa que cau del cel,
i una mà esquerra i una mà
esquerra no es saben tocar,
i dues flors de ferro i mel,
i estrella flamenca i colom,
per fer l'amor a tot mirar
només hi ha un lloc per posar peu,
just allà on som, al mig del freu
de sol i lluna, que ningú
sap quin dels dos et correspon a tu.
Qui gosa i vol, ni hi creu ni no s'ho creu.

ALQUIMIA D'AMOR, 2
Començament dels començaments i ocasió de les ocasions
Enric Casasses