Entre Blanes i Cadaqués, entre la tramuntana i el llevant, entre els núvols i les muntanyes i a la primavera, el Sol es pon groc vermellós, enfilant el capvespre, darrera la terra garrotxina. Paro el cotxe de camí a casa, i a l'immens prat de soja groc verdós, em planto dempeus amb les mans ben obertes com un espantaocells, fent d'antena per assaborir els milers de colors. I amb el gest simple de desfer-me els cabells i sentir la tibantor per efecte del vent, sento la vida i sento la terra, i em sento a prop de l'amor. No hi ha distàncies si la terra gira i en aquest punt on jo respiro ara i prenc un alè, sóc capaç de sentir-hi el teu respirar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
14 comentaris:
Ostres, què maco!!... I ja està... què més puc dir? No hi puc afegir res més... aplaudir-te :-)
gràcies Assumpta!
respirem les postes de Sol que valen molt la pena!
waw. mencanta.
De vegades l'amor ens fa fer coses d'aquestes, no sabem per què, però estem fent el ximple d'alguna manera, i ens sentim tan bé fent-ho!!
Xexu, si et plau... el ximple! Quines coses de dir!
Si això és una de les coses més sàvies que es pot fer!
Quan ens fas un curs per aprendre d'aquestes coses, estrip?
i en Xexu si apuntarà, però si si apunta... l'has de fer repetir coma mínim un parell de cops!
Magnífic! Sembla que et disposis a cridar d'alegria i felicitat enmig del vent i cantant, al mateix temps, a la vida.
Volia dir... que no sé si en Xexu s'hi apuntarà... però si s'hi apunta... l'has de fer repetir ;)
quina sensacio...
esgarrifa.!!
pero es una maravella
felicitats!!
jo en vull apendre tambe
sentir amb tot...
obrir el porus i que els dins s'omplin de vida i colors
d'aire i silenci
de capvespre i somriures
i recordar que com va dir aquell:
"Voici mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux."
Le Petit Prince - Antoine de Saint Exupéry
jo també m'apuntaria al curs...
;¬)
a la terra garrotxina... n'hi ha una que es mor d'enveja. bé, ara sóc en terres gironines ;)
és una delícia aquest post Estrip. Per molts anys!!!!
Preciós, estrip!
Feia dies que no et llegia i m'ha encantat que aquest fos el primer!
Espero que s'hagi tret les sabates per sentir la terra i l'herba entre els dits... :D
Només poden sortir paraules tan màgiques d'un indret com l'Empordà...
Preciós! ;)
quin post tan bonic!!!! continua respirant profund i serà ben aprop del teu cor!!!
l'amor i la terra es (con)fonen sovint
Publica un comentari a l'entrada