Ves al contingut principal

apòstol Baltasar

En Garzón assegut al banc dels acusats es deu estar menjant les ungles veient que algú li pot passar al davant en voler investigar més a fons a l'església catòlica. I aquests deuen estar resant perquè l'inhabilitin veient que ells poden ser el seu proper objectiu. En aquest cas segur que en trauria suc, i no cometria cap injustícia, com es va fer amb el diari Engunkaria. Llegeixo en una notícia que les inspeccions que obre l'església catòlica s'anomenen “visita apostòlica”, i jo ja veig que un cop Garzón inhabilitat, aquest es faci apòstol per poder continuar el seu periple personal.

Comentaris

sargantana ha dit…
aixo em recorda allo que diuen dels bojos...que n'hi a mes a fora que a dins.
igual, igual...
bon dia!!
XeXu ha dit…
No negarem que aquest home ha fet feina, però la seva necessitat vital d'entrar en la història de vegades és preocupant.
elur ha dit…
i jutjaran a qui ha gosat fer el que molta gent esperava que fes algú un 14 d'abril! i que no em diguin que no estava tot mesurat i planelat.
Potser un jutge-showman però almenys els té prou ben posats com per remoure la merda i fer veure a molta gent, que no volia veure res, que España és un femer.
Espero que si el treuen de la circulació en surtin més com ell.
fada ha dit…
Però si ja té nom de rei... què més vol?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…