dimecres, 21 d’abril de 2010

contradiccions

De tots es ben sabut que els homes som contradictoris, no sé si per naturalesa o bé per aprenentatge. Podria posar molts exemples, però entre ahir i avui n'he vist un que em sembla horrorós. Ahir algunes de les persones que eren a les primeres files de l'acte de suport a Garzón pel tema del franquisme han sortit avui honorant la persona d'un altre franquista anomenat Samaranch, i demà seran tots a primera fila en el seu enterrament.

Això m'ha fet recordar un altre personatge anomenat Ryoichi Sasakawa, feixista declarat i membre de l'extrema dreta internacional. Aquest home també va estar relacionat amb l'olimpisme, i aquest home per netejar la seva imatge va subvencionar un fotimer de missions contra la pobresa a l'Àfrica i va untar de diners la Organització Mundial de la Salut. A la seu d'aquesta organització hi ha un bust en honor seu.

No és que els vulgui comparar, Sasakawa era molt més poderós que Samaranch, i a més, un criminal de guerra. Però bé, m'hi han fet recordar.

Els que són amants de les biografies, no es poden perdre la de'n Ryoichi.

9 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

M'alegra molt veure que anem dient les coses que cal dir del Samaranch, un home horrible.

XeXu ha dit...

Francament, desconec la història de Samaranch. Però em pregunto si hem de menystenir el que ha fet per l'olimpisme perquè havia pertangut a una opció extrema i molt allunyada del pensament de tots els que llegirem aquest post. És com si jo descobreixo la vacuna del sida, però no m'ho volen reconèixer perquè sóc independentista català. No ens faria massa gràcia que passés això, oi?

Assumpta ha dit...

Doncs jo estic bastant d'acord amb en XeXu.

Crec que tothom té el dret a pensar com vulgui i tot i que la forma de pensar d'en Samaranch és ben diferent de la meva, sempre he pensat que si Barcelona va tenir aquells Jocs Olímpics que a mi em van fer feliç va ser perquè ell era el president del COI i va fer decantar la balança.

No crec que Samaranch hagi matat a ningú. No conec la seva biografia... El meu record d'en Samaranch sempre serà el de "A la ville de... Barcelona!"

Així doncs, jo sóc de les que pot pensar que està molt bé que en Garzón investigui els crims del franquisme i, al mateix temps, respectar -des de la diferència- que a algú que li va tocar viure una època en que hi havia cert règim, doncs hi fos més o menys proper.

Mira... sense cap ànim de polèmica. Llegeixo a la Wikipedia "Cuando era periodista el 13 de abril de 1943 en un partido de vuelta entre Madrid y Barcelona los jugadores del Barcelona fueron amenazados por la Guardia Civil y les dijeron que de allí no saldrían vivos si no perdían el partido, el partido acabó 11 a 1 a favor del Real Madrid. Samaranch se quejó sobre esto y le retiraron su licencia de periodismo y no le dejaron ejercer durante algún tiempo"

No tot és blanc ni tot és negre... hi ha molts, molts grisos entremig ;-))

Anònim ha dit...

Sóc del parer que tothom segrega contradiccions i potser hauria de ser un dret, en ocasions.
Però això no vol pas dir que per aquesta raó la condició humana sigui contradictòria, encara que en circumstàncies concretes sí que em sembla pobra d'esperit. De la mateixa manera que la condició
humana no és cínica i/o candorosa, tot i que per conjuntura dringui d'aquestes dues i/o més maneres...

El límit humà no és en el què som, sinó en el què fem i diem sovint de manera il.lusa, i en el què no fem i no diem
sovint per por al risc i/o a la incomoditat.

Respecte al jutge Garzón sempre m'ha semblat un home que ha cercat la manera de fer-se notar.
I si això és el que de debò volia, doncs sospito que això és tot el què ara té...

I respecte al Samaranch tot el què ha fet públicament, atès que en privat no el conec, em sembla banal i trist.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

elur ha dit...

vivim en un país de merda (i perdona el vocabulari Estrip, però m'indigna molt tot plegat)... on s'és vist retre homenatge al còmplice d'un assassí? per més que hagi fet alguna cosa a favor de l'esport, a part d'inflar-s'hi les butxaques... a la merda l'esport, sigui quin sigui, quan el que s'hi perd és la dignitat, la vida i la memòria.

Suposo que el que devien tenir en comú era voler aparentar allò que no eren de cara a la galeria.

Escolteu-vos això:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131110

quina vergonya tot plegat!!!

sànset i utnoa ha dit...

en guerra descansi.

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

XeXu, ser independentista és una opció legítima i democràtica. Ser franquista, no. Aquí rau la immensa diferència. Que tota la claca del país estigui untant a elogis a un feixista és vergonyós.

Clidice ha dit...

a favor de l'esport? hahahahahahahaha ahhahahahahaha ahahahahahaha ai, perdó, se m'ha escapat.

Núr ha dit...

Jo no en sabia res del passat d'aquest home, però no paren de venir-me noms al cap: Mao Zedong, Hitler, nombroso nazis... Fins a quin punt el que facis en el present pot redimir-te del teu passat?