Ves al contingut principal

blocaire

El blocaire dorm i es desperta abans que el despertador del mòbil soni. Abans de posar els peus a terra, es queda cinc minuts assegut al llit fent unes respiracions per activar-se. Es treu el pijama i es posa els pantalons del xandall. Amb el tors nu, obre els finestrons del dormitori i deixa les portes obertes perquè ventili. Els raigs de Sol d'abans de les vuit li alegren el despertar. Es renta la cara i es recull el cabell. El blocaire es prepara l'esmorzar i se l'emporta al menjador, el deixa a sobre la taula i obre els finestrons també. Treu la planta de sobre la taula i la posa davant el balcó. El menjador celestialment il·luminat. Engega la televisió i posa les notícies.

El blocaire mentre esmorza pensa en el post d'avui i per això escolta amb atenció les notícies. No l'inspiren. El blocaire surt a la finestra i busca amb la mirada. Aquella dona amb el pa sota el braç podria ser el seu tema. Aquella dona li deu preparar l'esmorzar al seu marit abans d'anar a la perruqueria, però, no li acaba de fer el pes la historia. El blocaire ara es despista amb aquells dos nens, nen i nena que semblen germans, i que entren a la pastisseria. En surten amb alguna cosa embolicada amb paper i s'aturen un moment per posar-ho dins la motxilla ja prou carregada. Mentre, a la parada, l'autobús ja ha arribat i els nens corren per no perdre'l; els hi ha anat d'un pèl. L'autobús marxa, i un avi i el seu bastó creuen pel pas de vianants a un ritme pausat i constant. I davant la porta de la caixa ja hi han dues persones fent cua.

El blocaire no sap sobre quin d'aquests personatges escriurà el post, i torna cap a dins. Va a la cuina, es prepara el cafè i engega l'ordinador.

Comentaris

Rita ha dit…
Des de que sóc blocaire que sembla que hi veig més i a vegades encara penso que em falten més ulls... :-)
Assumpta ha dit…
Conclusió: El blogaire porta el cabell llarg ;-)

Estrip!! Mai t'hagués imaginat amb el cabell llarg ;-))
XeXu ha dit…
Perdona que et digui, però el blogaire es desperta una mica abans que soni el despertador, i mentre fa el ronso al llit, els gats li miolen rere la porta, així que s'ha d'aixecar. Surt en pijama i els posa menjar perquè callin. Va cap a l'ordinador i l'engega (de vegades abans de posar el menjar) i se'n va a preparar-se un cafè amb llet mentre s'inicia. Passant pel lavabo abans, és clar. Un cop amb la tassa plena, mira el reader per veure els posts dels noctàmbuls i dels més matiners, en Dan, en Tibau, la Carme, l'Assumpta (de vegades), la Clídice... comenta tots els que pot (per la poca activitat cerebral que té), i cap a la dutxa. Ell ja va escriure la nit abans.
Carme ha dit…
Je, je, je... que bo, jo (excepte pel que fa als gats, que no en tinc) sóc totalment estil Xexu... de cara a l'ordinador...

I també he escrit la nit absns...
Assumpta ha dit…
Jejeje aquí tothom, sense dir res i calladament, uns dient bloCaire i els altre bloGaire en pau, amor i concòrdia ;-))
kweilan ha dit…
Crec que també des de que sóc blocaire estic més atenta al que m'envolta. Bon apunt!
estrip ha dit…
Comptessa, la realitat sempre és certa! I coincideix amb moltes altres a vegades!

Rita, i això és bo?

Assumpta, cert, el d'aquesta història té el cabell llarg! i és bloCAire! Les dues opcins són vàlides, perquè discutir?

Xexu, perdonat, sobretot si vas escriure la nit abans!

Carme, noctàmbula!

kweilan, així doncs això és bo!
Assumpta ha dit…
Sí, però el blogaire del post ets tu!! Estic segura!! :-))
Joana ha dit…
I a tot arreu veu meravelles per fotografiar encara que l'arxiu del pc rebossi de fotos no penjades però que algun dia potser penjarà :)
Bon dia blogaire!
zel ha dit…
Uix, doncs jo no sóc blocaire, no tinc temps de fer tot això, ni al matí, ni al migdia, ni...just una estoneta al vespre com ara, i quan tinc alguna cosa que em barrina pel cap...
rits ha dit…
així la inspiració ii les paraules surten quan aquest blogaire es posa davant de l'ordinador, oi?

n'hauré d'aprendre molt d'aquest blogaire!! darrerament no trobo post ni inspiració en res!
elur ha dit…
penso que el blocaire és un home afortunat si pot veure tot això desde la finestra estant...

veus? jo primer em recullo el cabell i després em rento la cara ;-P
Núr ha dit…
Ja et dic ara que la blocaire, en aquest cas, no es canviaria mai uns pantalons de pijama per uns de xandall! Quina mandra!!!! ;D

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…