El blocaire dorm i es desperta abans que el despertador del mòbil soni. Abans de posar els peus a terra, es queda cinc minuts assegut al llit fent unes respiracions per activar-se. Es treu el pijama i es posa els pantalons del xandall. Amb el tors nu, obre els finestrons del dormitori i deixa les portes obertes perquè ventili. Els raigs de Sol d'abans de les vuit li alegren el despertar. Es renta la cara i es recull el cabell. El blocaire es prepara l'esmorzar i se l'emporta al menjador, el deixa a sobre la taula i obre els finestrons també. Treu la planta de sobre la taula i la posa davant el balcó. El menjador celestialment il·luminat. Engega la televisió i posa les notícies.
El blocaire mentre esmorza pensa en el post d'avui i per això escolta amb atenció les notícies. No l'inspiren. El blocaire surt a la finestra i busca amb la mirada. Aquella dona amb el pa sota el braç podria ser el seu tema. Aquella dona li deu preparar l'esmorzar al seu marit abans d'anar a la perruqueria, però, no li acaba de fer el pes la historia. El blocaire ara es despista amb aquells dos nens, nen i nena que semblen germans, i que entren a la pastisseria. En surten amb alguna cosa embolicada amb paper i s'aturen un moment per posar-ho dins la motxilla ja prou carregada. Mentre, a la parada, l'autobús ja ha arribat i els nens corren per no perdre'l; els hi ha anat d'un pèl. L'autobús marxa, i un avi i el seu bastó creuen pel pas de vianants a un ritme pausat i constant. I davant la porta de la caixa ja hi han dues persones fent cua.
El blocaire no sap sobre quin d'aquests personatges escriurà el post, i torna cap a dins. Va a la cuina, es prepara el cafè i engega l'ordinador.
El blocaire mentre esmorza pensa en el post d'avui i per això escolta amb atenció les notícies. No l'inspiren. El blocaire surt a la finestra i busca amb la mirada. Aquella dona amb el pa sota el braç podria ser el seu tema. Aquella dona li deu preparar l'esmorzar al seu marit abans d'anar a la perruqueria, però, no li acaba de fer el pes la historia. El blocaire ara es despista amb aquells dos nens, nen i nena que semblen germans, i que entren a la pastisseria. En surten amb alguna cosa embolicada amb paper i s'aturen un moment per posar-ho dins la motxilla ja prou carregada. Mentre, a la parada, l'autobús ja ha arribat i els nens corren per no perdre'l; els hi ha anat d'un pèl. L'autobús marxa, i un avi i el seu bastó creuen pel pas de vianants a un ritme pausat i constant. I davant la porta de la caixa ja hi han dues persones fent cua.
El blocaire no sap sobre quin d'aquests personatges escriurà el post, i torna cap a dins. Va a la cuina, es prepara el cafè i engega l'ordinador.
14 comentaris:
CERT!
Des de que sóc blocaire que sembla que hi veig més i a vegades encara penso que em falten més ulls... :-)
Conclusió: El blogaire porta el cabell llarg ;-)
Estrip!! Mai t'hagués imaginat amb el cabell llarg ;-))
Perdona que et digui, però el blogaire es desperta una mica abans que soni el despertador, i mentre fa el ronso al llit, els gats li miolen rere la porta, així que s'ha d'aixecar. Surt en pijama i els posa menjar perquè callin. Va cap a l'ordinador i l'engega (de vegades abans de posar el menjar) i se'n va a preparar-se un cafè amb llet mentre s'inicia. Passant pel lavabo abans, és clar. Un cop amb la tassa plena, mira el reader per veure els posts dels noctàmbuls i dels més matiners, en Dan, en Tibau, la Carme, l'Assumpta (de vegades), la Clídice... comenta tots els que pot (per la poca activitat cerebral que té), i cap a la dutxa. Ell ja va escriure la nit abans.
Je, je, je... que bo, jo (excepte pel que fa als gats, que no en tinc) sóc totalment estil Xexu... de cara a l'ordinador...
I també he escrit la nit absns...
Jejeje aquí tothom, sense dir res i calladament, uns dient bloCaire i els altre bloGaire en pau, amor i concòrdia ;-))
Crec que també des de que sóc blocaire estic més atenta al que m'envolta. Bon apunt!
Comptessa, la realitat sempre és certa! I coincideix amb moltes altres a vegades!
Rita, i això és bo?
Assumpta, cert, el d'aquesta història té el cabell llarg! i és bloCAire! Les dues opcins són vàlides, perquè discutir?
Xexu, perdonat, sobretot si vas escriure la nit abans!
Carme, noctàmbula!
kweilan, així doncs això és bo!
Sí, però el blogaire del post ets tu!! Estic segura!! :-))
I a tot arreu veu meravelles per fotografiar encara que l'arxiu del pc rebossi de fotos no penjades però que algun dia potser penjarà :)
Bon dia blogaire!
Uix, doncs jo no sóc blocaire, no tinc temps de fer tot això, ni al matí, ni al migdia, ni...just una estoneta al vespre com ara, i quan tinc alguna cosa que em barrina pel cap...
així la inspiració ii les paraules surten quan aquest blogaire es posa davant de l'ordinador, oi?
n'hauré d'aprendre molt d'aquest blogaire!! darrerament no trobo post ni inspiració en res!
penso que el blocaire és un home afortunat si pot veure tot això desde la finestra estant...
veus? jo primer em recullo el cabell i després em rento la cara ;-P
Ja et dic ara que la blocaire, en aquest cas, no es canviaria mai uns pantalons de pijama per uns de xandall! Quina mandra!!!! ;D
Publica un comentari a l'entrada