Ves al contingut principal

sant jordi

"Que el llegir et faci perdre l'escriure", per un dia em permeto el luxe de capgirar la frase original. I afegir: i el regalar, i el somiar, i el riure i l'estimar...

Bona diada a tothom i un record per tots els dracs! Els dracs, que són motiu per fer volar la imaginació ens descobreixen milers de mons fantàstics:

Comentaris

Núr ha dit…
Bona Diada a tu també, estrip!!! :D
Assumpta ha dit…
Molt bona Diada de Sant Jordi!!

I m'uneixo al record pels dracs... sense ells no tindriem aquesta nostra llegenda que ha donat orígen a la tradició més maca del món :-)
Enebea ha dit…
Igualment, bona diada!
joanfer ha dit…
Bona Diada per tu també... ;)
XeXu ha dit…
Arribo tard, així que et desitjaré que gaudeixis molt els llibres que t'hagin regalat!
Carme ha dit…
Uns dragonets molt simpàtics... espero que hagis aconseguit un pilonet de llibres!
Albanta ha dit…
Bona diada!! M'encanta el drac més xicotet!!
Un petó de color rosa.
Joana ha dit…
Espero que gaudissis d'una bona Diada!
estrip ha dit…
Gràcies per passar per aquí aquest dia tant especial!!!
Espero que hagueu tingut una bona diada també!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...