Ves al contingut principal

mimetisme

Avui tenia teràpia, i li feia mandra anar-hi com cada dia a excepció del primer quan s'hi va apuntar. Les primeres setmanes estava feliç perquè creia que això l'ajudaria, i aquesta creença el va portar a reduir considerablement el seu consum d'alcohol. Va deixar aquell whisky doble del matí i el cigaló de després de dinar, va canviar el vi de la nit per aigua amb gas, i quan els caps de setmana anava de festa va passar-se dels combinats a la cervesa. Però un dia al cinema, mentre mirava aquella pel·lícula d'espies i dobles espies que començaven el dia amb whisky del més car, repetien a mig matí i abans de dinar, continuaven amb les reunions de la tarda, sopaven amb aquelles noies exuberants acompanyats dels vins més cars i després ja a l'habitació, treien del moble bar l'estrella de la nit, va pensar que ell també volia gaudir de tot això i no només va tornar al consumir el que havia deixat, sinó que ho va incrementar. Després va llegir la notícia i va pensar que potser ell entraria en les estadístiques.

Comentaris

estrip ha dit…
i després navegant navegant amb el tema al cap va hi em trobo aquest video, a casa d'un que diu que es blogger...
XeXu ha dit…
Amb l'alcohol s'ha d'anar amb mesura, i no ens podem deixar portar, ja que sempre, sempre porta problemes.
Assumpta ha dit…
L'alcohol pot arribar a ser un desastre... per un mateix, pels demés... i no tan sols aquestes estadístiques d'accidents de cotxe. No cal conduir per destrossar-se la vida o destrossar la dels altres per culpa de beure massa.

No, no sóc cap radical en aquest tema... de ben joveneta bevia cervesa i em segueix agradant, però en bec tan sols de tant en tant... a l'estiu, ben fresca, m'encanta... però mai a la vida m'he emborratxat perquè no li trobo cap sentit ni cap gràcia a no recordar el que has fet el dia abans...

Al llarg de la vida he conegut dues persones amb problemes d'alcoholisme, ambdues ho van reconèixer i ambdues van seguir tractament... i no val la pena jugar-se-la. Una d'elles té problemes de memòria (i té la meva edat) com a seqüela... L'altre, també de la meva edat, ha tingut més sort en quant a salut... però va tenir moltíssims problemes de feina.

--------

M'agrada que un bloguero digui amb orgull "Sóc blogger" ;-))
Assumpta ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joanfer ha dit…
Ser conscient d'això últim que expliques, de que potser entrari a formar part de les estadístiques, pot ser un primer pas per tornar a superar-ho. No hi ha res pitjor que tornar a caure en allò que t'ha pogut destrossar la vida. N'hi ha coses que sempre estaran per sobre de cadascú...
bajoqueta ha dit…
No per tothom és fàcil viure amb el munt de vicis i coses dolentes que ens envolten...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…