dilluns, 12 d’abril de 2010

mimetisme

Avui tenia teràpia, i li feia mandra anar-hi com cada dia a excepció del primer quan s'hi va apuntar. Les primeres setmanes estava feliç perquè creia que això l'ajudaria, i aquesta creença el va portar a reduir considerablement el seu consum d'alcohol. Va deixar aquell whisky doble del matí i el cigaló de després de dinar, va canviar el vi de la nit per aigua amb gas, i quan els caps de setmana anava de festa va passar-se dels combinats a la cervesa. Però un dia al cinema, mentre mirava aquella pel·lícula d'espies i dobles espies que començaven el dia amb whisky del més car, repetien a mig matí i abans de dinar, continuaven amb les reunions de la tarda, sopaven amb aquelles noies exuberants acompanyats dels vins més cars i després ja a l'habitació, treien del moble bar l'estrella de la nit, va pensar que ell també volia gaudir de tot això i no només va tornar al consumir el que havia deixat, sinó que ho va incrementar. Després va llegir la notícia i va pensar que potser ell entraria en les estadístiques.

6 comentaris:

estrip ha dit...

i després navegant navegant amb el tema al cap va hi em trobo aquest video, a casa d'un que diu que es blogger...

XeXu ha dit...

Amb l'alcohol s'ha d'anar amb mesura, i no ens podem deixar portar, ja que sempre, sempre porta problemes.

Assumpta ha dit...

L'alcohol pot arribar a ser un desastre... per un mateix, pels demés... i no tan sols aquestes estadístiques d'accidents de cotxe. No cal conduir per destrossar-se la vida o destrossar la dels altres per culpa de beure massa.

No, no sóc cap radical en aquest tema... de ben joveneta bevia cervesa i em segueix agradant, però en bec tan sols de tant en tant... a l'estiu, ben fresca, m'encanta... però mai a la vida m'he emborratxat perquè no li trobo cap sentit ni cap gràcia a no recordar el que has fet el dia abans...

Al llarg de la vida he conegut dues persones amb problemes d'alcoholisme, ambdues ho van reconèixer i ambdues van seguir tractament... i no val la pena jugar-se-la. Una d'elles té problemes de memòria (i té la meva edat) com a seqüela... L'altre, també de la meva edat, ha tingut més sort en quant a salut... però va tenir moltíssims problemes de feina.

--------

M'agrada que un bloguero digui amb orgull "Sóc blogger" ;-))

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joanfer ha dit...

Ser conscient d'això últim que expliques, de que potser entrari a formar part de les estadístiques, pot ser un primer pas per tornar a superar-ho. No hi ha res pitjor que tornar a caure en allò que t'ha pogut destrossar la vida. N'hi ha coses que sempre estaran per sobre de cadascú...

bajoqueta ha dit...

No per tothom és fàcil viure amb el munt de vicis i coses dolentes que ens envolten...