Ves al contingut principal

pacte

Drac del parc Güell

Ja fa vuitanta-quatre anys que vaig morir amb setanta-quatre. Aquell dia que vam fer el pacte i em vas enviar el tramvia per anar a la casa dels socors de la ronda de Sant Pere, em vas dir que quan s'acabés de construir el sagrat temple podria tornar a la vida i em desposseiries d'aquesta disfressa de sargantana. No em vaig arribar a pensar que trigaríem tant, i començo a estar-ne una mica cansat. Així que m'agradaria refer el pacte o fer-ne un de nou. Et proposo que siguis tu qui vetllis pel temple i que cap forat sota la terra, sigui dels homes o de la natura, l'esfondri. Ara ja no em fa cap gràcia tornar. Digues que em demanes a canvi...

Una altre proposta de relats conjunts.

Comentaris

kweilan ha dit…
Molt original i també inquietant. Felicitats!
Assumpta ha dit…
Nosaltres volem vetllar pel temple i que cap forat sota la terra, sigui dels homes o de la natura, l'esfondri, amic Antoni en forma de drac, però els polítics no ens fan cas :-(
Francesc Mompó ha dit…
És molt bo. Ben plantejat, ben desenvolupat i un acabat redó. Felicitats.
Salut i Terra
rits ha dit…
ves quins pactes de fer!!!

molt original!!
myself ha dit…
Molt original i ben escrit! Pobre Gaudí... si n'hi queden d'anys per continuar sent sargantana...
Elvira FR ha dit…
Sorprenent i bon relat! tramvies i dracs...ai ai ai no m'estranya que no vulgui tornar
Ada ha dit…
Si, m'agrada també!
XeXu ha dit…
Caram, realment inquietant, però una idea molt original! T'ha quedat molt bé Estrip!
fanal blau ha dit…
Molt molt bo, estrip!
garbi24 ha dit…
Quines seran les condicions del pacte.....?
Genial
Albert B. i R. ha dit…
A veure què en surt d'aquest nou pacte!
Susanna ha dit…
Jjajajaj! M'encanta la imaginació d'algunes persones! M'ha agradat molt el teu relat!
Pd40 ha dit…
Per ser original diré que el relat és... molt original! Bona idea :)
lolita lagarto ha dit…
Fantàstic, fantàstic fantàstic!!!!!!!!!!!!!!!!
Mrs Dalloway ha dit…
déu meu, està el llistó altíssim!!! molt bon relat, moltes felicitats!
Nits ha dit…
Vaja, no va tenir massa sort amb el pacte que va fer. El bo del cas és que ja sembla que està content on està i no té ganes de tornar-ne, potser és un lloc millor. Esperem que el Sr. Gaudí hi estigui bé.
A nosaltres ens va deixar tresors, els de la seva obra.
Un bonic relat :)
La Meva Perdició ha dit…
Pactes amb Gaudí o amb Mefistófeles? ^_^
montse ha dit…
Qui sap, si amb el tramvia de la Diagonal s' arribarà a despertar el drac.
M'agrada aquesta simbiosi entre el drac i Gaudi.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…