dimecres, 7 d’abril de 2010

i tot pot ser

I tot pot ser, i es fon el plom,
i la rosa que cau del cel,
i una mà esquerra i una mà
esquerra no es saben tocar,
i dues flors de ferro i mel,
i estrella flamenca i colom,
per fer l'amor a tot mirar
només hi ha un lloc per posar peu,
just allà on som, al mig del freu
de sol i lluna, que ningú
sap quin dels dos et correspon a tu.
Qui gosa i vol, ni hi creu ni no s'ho creu.

ALQUIMIA D'AMOR, 2
Començament dels començaments i ocasió de les ocasions
Enric Casasses

3 comentaris:

Carme ha dit...

Ja l'he llegit aquest llibre. Em va agradar. Però aquest poema, té un final que no m'agrada... potser no l'entenc.

Deric ha dit...

jo sí sé si sóc sol o lluna!

Núr ha dit...

ains... Jo no entenc res! :S