Ves al contingut principal

a la mar

Assegut a la seva cadira, davant del seu ordinador en aquella mena de taula allargada que comparteix amb 4 persones més, talment com la filera d'una classe d'escola. Vuit hores davant d'un full de calcul, mirant com puja o baixa el preu del petroli, acceptant o derogant comandes i aprovant factures. Quan ha d'agafar el telèfon és per resoldre algun problema amb algun proveïdor, i mai queda amb ells per anar a fer unes copes. Sempre allarga més la seva jornada laboral perquè no s'atreveix a sortir el primer de l'oficina tot i haver complert ja amb la seva tasca, no vol que es pensin que ell no s'implica prou. L'hivern ja ha passat i comença el bon temps, però allà dins només veu un reflex del Sol.

Un matí d'aquells, on el Sol a les set sembla que t'estigui ja insinuant de no entrar a la oficina, decideix deixar-ho tot. Ja ha sortit de casa, ha arribat a la fàbrica, entra amb el cotxe fins a la porta, puja a la oficina i carrega algun objecte personal. Mentre, per darrera un mà li dona un copet a l'esquena. És la seva cap:
- ¡Buenos días!
...
...

Comentaris

òscar ha dit…
Un tros de conte en el que el "¡Buenos días!" final (els caps sempre parlen en castellà) no sabem si acabarà obrint portes o tancant rutines.
Molt bo!!!
Jesús M. Tibau ha dit…
gràcies de nou per participar
Carme ha dit…
Molt bo, estrip!
rits ha dit…
i...????

s'atrevirà???? ais, com m'agradaria que fos així!

molt bo!
Assumpta ha dit…
Ooooh!! marxarà??

M'has deixat absolutament intrigada, perquè si llegim les frases que seguirien jo interpreto que sí que marxarà ;-) però això de "és un peligro..." potser faci que s'ho repenssi... Ai!!

M'ha agradat moltíssim! :-))
La Meva Perdició ha dit…
I així s'esmuny la vida, però sembla que avui serà un dia que marcara un punt i apart. Bon relat ^_^
McAbeu ha dit…
Jo crec que si que s'atrevirà a marxar, la decisió està presa i no hi ha perills que ho puguin aturar. Molt bon relat!
Pilar ha dit…
Passa la pàgina del "seu" llibre i continua escrivint.
Bon relat, estrip.
Elvira FR ha dit…
Aquest buenos dias és inquietant...molt bon escrit i ben escrit!
Deric ha dit…
l'escenari del primer paràgraf és tan real! jo en vaig veure i viure un així

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…