- No sé si deu ser veritat, però diuen que mirant els núvols hi pots veure figures humanes. Diuen també que si t'hi fixes bé hi pots veure la persona que voldries ser, i que si aconsegueixes veure-t'hi i pots aguantar des dels primers raigs de llum fins als últims, i te'n vas a dormir tot seguit, et despertaràs al dia següent essent aquella persona.
- No sé si creure-m'ho però si fos veritat, quants d'aquells que veiem des d'aquí en aquella ciutat d'allà abaix eren abans un de nosaltres?
- Bé nois, jo m'acomiado de vosaltres perquè demà seré un d'ells. Si us plau, amics meus, us demano que em vigileu i em protegiu en aquesta nova vida que demà començaré.
Una nova proposta de relats conjuts
18 comentaris:
M'agradaaaa!! :-)
És molt original!!
A mi m'agrada mirar els núvols... a veure si trobo la persona que m'agradaria ser ;-))
El primer que llegeixo, a mi també m'ha agradat!
No, no tanta estona mirant un núvol... no pot ser els núvols canvien de forma... i si després s'espatlla la persona que volies ser? Saps què et dic? Que per si les mosques no ho provaré.
potser sí que nosaltres veiem fora de nosaltres el que nosaltres volem ser, o el que no podem ser
Realment necessiten molta protecció... pobrets moais!
Si fos tan fàcil saber la persona que volem ser, tots miraríem al cel tot el dia. Original proposta.
Jo per si de cas m'ho creuria...
Una història màgica que m'ha agradat a mi també.
Assumpta, potser primer t'has de quedar de pedra!
Carme, potser és que el que volem es canviar cada dia...
Jesús, i no sabem el perquè eh?
Deric, com alguns de nosaltres creiem!
Xexu, però si no ho saps potser se t'apareix!
Eva, creu-t'ho, creu-t'ho!
kweilan, potser eres una Moai?
Quin relat més bonic, estrip!
:)
Ara mateix hem poso a mirar enlaire...a veure si em resulta
:-DDDD
Bonic i màgic, Bon relat.
salut!
autobiogràfic?
Preciós, m'ha agradat molt el primer paràgraf, molt bonic! Això és veritat? I què passa si no pots aguantar mirar al sol? això què vol dir, que no em puc ni veure a mi mateixa?¿! kagjkajgh... 10meu!
Però bonic bonic, eh!
Un saludet
serà qüestió de mirar els núvols
M'agrada...
Molt ben trobat! aquest cop tots els que llegeixo destaquen pe alguna cosa: punt de vista, originalitat, humor, sorpresa..el teu també!
Una visió rocallosa d'aquestes estàtues de pedra que anhelen ser humanes. Sempre volem el que no tenim, fins i tot els moais. ^_^
Publica un comentari a l'entrada